Està circulant la proposta de fer de cada alumne català un angloparlant el més perfectament possible. Des del Madrid de sempre aquesta proposta apunta clarament a afeblir el català i de potenciar l'espanyol i l'anglès com a llengües internacionals. Des de Catalunya i dels Països Catalans caldrà anar amb molt de compte per trobar el lloc i el pès exacte que se li ha d'assenyalar a l'anglès en un sistema escolar futur català.
Una cosa que s'ha d'evitar abans de tot és presentar l'anglès a l'alumnat com a eina definitiva i única per a la intercomunicació internacional. "L'anglès us estalvia d'aprendre cap altra llengua més" és un missatge que ja circula en els cervells de tants pares i de tants polítics que donar-li el més mínim suport addicional a través d'una introducció incontrolada de l'anglès llengua primera i llengua que tot alumne ha de dominar esdevé perillosíssim. Així l'anglès actuaria de language killer number 1, matallengües n. 1.
Hem d'actuar amb més perspicàcia i dissenyar exactament el servei que ens ha de fer l'anglès. Hem de mantenir l'anglès (que en realitat és l'angloamericà) pel mànec i que no se'ns escapi per ser un multiplicador més de l'americanització de l'espai europeu i del jovent. L'angloamericà no és una llengua innocent i neutral. Però pot ser una llengua normal si l'inserim en el conjunt solidari de les altres llengües.
Totes les declaracions europees en matèria de llengües pretenen optar pel plurilingüisme. Hi ha una senzilla raó d'intel·ligència: si vols que en els altres països europeus la teva llengua tingui una chance de presència, aleshores has de donar en el teu pais una oportunitat a la llengua dels altres. Malauradament la realitat europea és una altra. Tothom es sotmet servilment a l’anglès.
Quin panorama ens espera el dia en que l'anglès arribi a ser l'única llengua de comunicació internacional, de les universitats de tot el món, de les ciències, del management econòmic mundial i fins i tot d'una quantitat considerable de matèries a totes les escoles (matemàtiques en anglès, geografia en anglès, química i biologia en anglès)! Aleshores totes les nostres altres llengües es veuran reduides més i més a l'àmbit local i familiar -- abans de morir una mort lenta. Passariem per una llarga fase en què tots els no nascuts anglòfons seríem ciutadans de segona en tot el que es refereix a ciència, ensenyament superior i administració del món. Apostar pel plurilingüisme i buscar estructures per instaurar-lo d'una manera duradora és doncs una qüestió de sobrevivència a llarg terme i una qüestió de convivència intel·ligent a terme immediat: apostar per un plurilingüisme als territoris catalanoparlants que permeti superar les fal·àcies del bilingüisme assimètric que estem patint, on només nosaltres hem de ser bilingües i els altres ho poden ser si en tenen gana.
TIL STEGMANN és professor de llengües romàniques a la Goethe-Universität de Frankfurt am Main
Crec que el que diu n'Stegmann és raonable. El castellà no passa pena, de moment, però quan tothom a Europa parli fluïdament l'anglès, ja en parlarem. Quan al mallorquí, o català de Mallorca, l'estimam perquè és la nostra llengua, res més.