Drac i coca

Denunciàvem que la bimbolla de la construcció continuava inflant-se sense fi, i també dèiem que aquella política agressiva, incisiva i absolutament intervencionista (que curiosament es feia, i es fa, acompanyada d’un discurs “liberal”) té, evidentment, una façana vistosa i “vendible” a curt termini però no deixa de ser una política de ciment per avui i fam per demà.

Aquella política, ara ja és inqüestionable, no va funcionar, i d’aquell ciment d’ahir, ens ha arribat la fam per avui. Ara el partit responsable directe d’aquesta situació, torna a ser al Govern (a vegades he tengut la temptació de pensar que a causa d'una mena de justícia poètica) i torna a intentar fer-nos combregar amb les rodes de molí d’un liberalisme dogmàtic, teòric i allunyat de la realitat dels ciutadans de Balears i torna a preparar el terreny (en llenguatge figurat i literalment també) per a una nova onada de desenvolupisme extrem.

No només això... Ara el prototip d'empresari sorgit d'aquells temps, Vicenç Grande, anuncia que torna, amb diversos projectes de més que dubtosa viabilitat...

I l'exdirector general de l'empresa de Grande, Joaquín García, és avui conseller d'Economia i Competitivitat...

Torna el Drac!

A veure si encara tornarà el de la coca.