Gloses d'un xafarder

TW
13

Ahir l'Ajuntament de Palma feia una passa més en el projecte d'extermini de tot allò que sigui mallorquí, amb aquesta nova ignomínia que significa usar el nom de Joan Alcover per uns premis totalment manipulats i sense cap prestigi com són els premis literaris Ciutat de Palma des que governa Mateu Isern.

El millor antídot contra les agressions continuades dels actuals dirigents del PP contra tot allò que és d'aquí, és continuar treballant per enaltir la nostra cultura, per posar-la en valor i per rescatar de l'oblit l'obra de gent que per qualitat i actualitat, mereix que els tenguem ben presents.

I això és el que han fet (una vegada més) l'editorial Moll i l'escriptor Miquel Àngel Vidal, que han publicat una selecció, amb un estudi preliminar, de les gloses publicades per Llorenç Moyà al diari Ultima Hora, entre els anys 1977 i 1981, amb el títol de “Gloses d'un xafarder”.

Llorenç Moyà Gilabert escriptor binissalemer, conreà diversos gèneres literaris, especialment la poesia i el teatre, i avui encara el recordam per ser l'autor del Via Crucis que es representa cada any devora La Seu.

Com a poeta, els seus inicis cal inscriure'ls el el marc de l'anomenada Escola Mallorquina, derivada de Miquel Costa Llobera i de Joan Alcover. De fet, Llorenç Moyà va ser el primer guanyador del premi de poesia Joan Alcover.

En el volum recopilat per Vidal, hi podem trobar gloses dedicades a temes que eren d'actualitat fa trenta anys i que, ves per on, ho continuen sent ara. De fet hi ha qualque dècima que escauria perfectament a gent com Bauzá, Isern o Gilet:

No em mereix gens de respecte

el mallorquí cap d'aglà

que insulta el que és català

sense raó i sense objecte.

Això no és la línia recta

pel qui vol ser vertader,

però endemés esdevé

que ell, que té moc, no se torca,

i per dir que és de Mallorca,

ho ha de dir en foraster.

El volum publicat per Editorial Moll a la col·lecció de Les Illes d'Or, és altament recomanable. Llegint-lo passareu una estona agradable fruint de la rima ajustada i afilada de Moyà, del seu enginy de glosador sagaç i comprovareu que no hi temps que no torn:

Tant si plou com si cauen pans

les Balears i València,

ambdues per llur essència,

són Països Catalans.

Ja pot estrènyer les mans

amb rabiosa oradura

qui en sentir això, la freixura

donaria al propi gat.

Nosaltres i el Principat

sols tenim una cultura.