Una història gonella de les Balears?
M’han dit que la Fundació Jaume III, o cosa similar, cerca algú que vulgui escriure una història gonella de les Illes Balears. De moment, fins on arriben les meves (escasses) informacions, encara no han trobat el candidat. Però la recerca continua. El perfil seria el d’una persona qualificada, això és, que sigui doctor en la matèria i que hagi publicat treballs sobre la qüestió en llocs seriosos. I si, a més, fos professor universitari, molt millor. Això ja seria la panacea. No serà fàcil de trobar perquè si, finalment, apareix un kamikaze que es vulgui prestar al joc, haurà hipotecat de per vida el seu prestigi acadèmic. És cert que, automàticament, es convertiria en una mena de déu per a aquesta gent. Un déu, això sí, només de façana perquè aquesta gent no acostumen a llegir res, més enllà d’El Mundo o l’ABC. Però seria l’“auctoritas” de referència: l’historiador en qui basar-se per demostrar que no tenim res a veure amb Catalunya ni amb “els catalans”. Encara que, poc lletrats com solen ser, i gens interessats per la matèria històrica (tret del rerefons ideològic), segurament hom li equivocaria nom i títols, que, en això, sí que solen ser-ne especialistes. Recordem-ne alguns exemples clamorosos: Sara Mago, en lloc de Saramago (Esperanza Aguirre); Maria Aguiló, en lloc de Marià Aguiló (Rosa Estaràs); informe Trepitja (consellera venedora de pisos), etc. Si ens remuntam a una trentena anys enrere, ara em ve al cap quan la nostra Universitat, molt desafortunadament, per cert, no va acceptar que la càtedra d’Història Contemporània fos ocupada per Manuel Tuñón de Lara, un insigne contemporaneista ja traspassat. Un error descomunal, ho repetesc. Aleshores hom donà la culpa (no sé si amb raó o sense) al “sector nacionalista” de la Universitat. I això va fer que dos senyors amics de la família, ultradretans, també ja traspassats, m’escometessin per separat sobre el fet (jo aleshores era estudiant d’Història a la casa). I, tot i que Tuñón era esquerrà i antifranquista, ells ho aprofitaven per atacar el “catalanisme” de la nostra Universitat, que, com sabem, és una de les dèries –equivocades, com totes les seves‒, d’aquesta gent. Però, ja se sap, “antes roja que rota...”. En fi, el cas és que els dos senyors en qüestió em parlaven pontificant sobre Tuñón com si haguessin llegit tota la seva obra i en coneguessin la importància i el valor, etc. Com si en fossin especialistes, en definitiva. L’únic problema va ser que un d’aquests senyors, cada vegada que s’hi referia, l’anomenava “en Peñón de Lara”, i l’altre, “en Timón de Lara”. Realment apoteòsic. Per cert que un dels dos senyors, andritxol com jo, era membre d’una certa acadèmia que presideix el Sr. Román Piña Homs. Com veiem, tot queda en casa.
De fet, el Sr. Román Piña fa part d’un altre col·lectiu que seria un bon candidat a escriure la història gonella de Mallorca. Però el problema és que el Sr. Joan Font Rosselló i companyia, com a historiadors, tenen el mateix prestigi que un servidor com a físic. Per això no sé si serà fàcil trobar algú que vulgui desacreditar la seva trajectòria professional signant una obra que, per exemple, minimitzaria al màxim la colonització catalana de les nostres illes als segles XIII i XIV, precisament ara que els estudis fets i en curs demostren que fou superior respecte del que ja sabíem. O que vulgui escriure que els illencs mai no s’han definit com a catalans, quan resulta que durant tota l’edat mitjana es denominaven i els denominaven així, sense res més. Això de “catalans de Mallorca”, com s’ha dit tan sovint, és un invent d’algú, sens dubte ben intencionat, però irreal: res de catalans de Mallorca. Als documents que he vist i que tenc fitxats, dotzenes al respecte, els mallorquins s’anomenaven simplement “catalans”, sense fer cap altra distinció. Com és el cas de Ramon Llull, per començar.
Que algú que no sigui cap dels habituals pamfletaris del Círculo Balear o dels diletants que, sense cap més canal, recorren a la secció de “Cartas al Director” de determinada premsa, vulgui comprometre’s en la tasca d’escriure la història gonella de les Balears no sembla ara mateix gaire factible. A no ser que la temptació (econòmica...) sigui descomunal. Que doblers (i altres arts), pel que sembla, no en falten.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- El 78,5 % de les famílies de les Illes Balears varen triar el català com a llengua a l'escola
- Jaume Alzamora dimiteix de tots els seus càrrecs a Més per Mallorca
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
25 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Trista condició la d'aquell que no accepta la història del seu poble tal com és i la d'aquell que no fa honor a les seves arrels.
Sa catalanada de ses festes: sa carta d'en Bauzá Sa carta que es nostro president autonòmic ha enviat an ets afiliats des seu partit amb motiu de ses festes de Nadal. Aquesta carta és una mostra més de lo que tantes vegades hem denunciat: és necessari que, encara que s’opti per utilisar es català normatiu fabrià –i ja sabem que, històricament, es PP ha estat més fabrista que en Fabra!–, se malavegi treure tot es suc possible a sa normativa de s’IEC i usar totes aquelles expressions que, essent ben mallorquines, són també perfectament normatives. És totalment inadmissible, sobretot per a un partit que braveja de modalitats insulars, usar aquesta catalanada com “benvolgut” (en lloc de apreciat/estimat) que mos entaferren pes morros cada pic que ses nostres institucions mos volen saludar amb una certa formalitat. Tampoc és massa mallorquí aquest “vosaltres” (voltros). Com no ho és utilisar sa forma “vam iniciar” (vàrem iniciar). També fa mal an ets ulls aquest incoatiu “tradueixi” (traduesqui) que solen utilisar es nostros escriptors i periodistes. També “aquest any” quan a Mallorca sempre hem dit enguany; inclús en ets informatius d’IB3 ja ho han corregit. Encara ara no mos en podem avenir d’aquest “està duent a terme”, no tant per aquest “duent” (duguent), sinó sobretot per sa construcció “estar + gerundi”, una construcció que, fins fa un parell d’anys, mai havíem sentit a Mallorca. Barco per tot pancatalanisme !!!
Altre articulet d´un feixista pancatalanista atacant sa Fundació Jaume III.... senyal que els mallorquins anam per el bon camí I els "catalans de Mallorca", anau de puta cul. jajajajja. JAJA JA JAJOTA
Me pareix pobre per un senyor com voste , sa carregui sa F. Jaume III amb cuatre anecdotes , des politics nostros, Jo em pensava que , qui mos havia conquerit era sa corona de Arago , i vengueren aragonesos, catalans , occitans , alemans, etc, pero clar encara que es mes nombrosos foren calalans . Tots ets altres els obviam perque domes quedin es catalans, Precisament ara que els estudis fets , ( diu voste ) deven estar fets a sa vostre conveniencia (dic jo)
Isabel, es mejor estar callada y parecer tonta que abrir la boca y demostrarlo,
Gràcies, Biel, no em sento preparada per dir res d´història, tu ets l´expert, jo sols una llicenciada en història que sempre et demanava favors a l´arxiu de Mallorca, llavors ja eras una autoritat i et respectavem, es veu que amb el temps la gent ha perdut l´oremus i ja no saben veure la sabiduria on hi és, potser la Baixa qualitat cultural i humana que ens envolta ens hagi fet perdre aquesta capacitat. Altre cop moltes gràcies, un orgull saber que al meu poble hi ha gent tan savia.
@Sempre mallorquins etcetc... Atacs? Només veig que explica una anècdota similar a tantes que coneixem! Si en diuen una darrera s'altra de bajanades. Voltros si que deveu tenir sa coa de palla, que se vos encén aviat-aviat.
Es veu que sa Fundació Jaume III ho està fent molt bé, vist es atacs tans nefastos d'aquest articulista .... Poques raons, poques discusions lingüístiques, només atacs per si escriuen o no en un mitjà, ..... En aquest diari de Balears cada dia més hi escriuen gent de molt poc pes .....
Mossèn Alcover, que en sabia molt de sa llengo, va escriure en es seu Bolleti això, respecte an es Diccionari catala-valencià-balear: "Li contestí que estava consagrat a totes les modalidats que presenta la Llengua a Catalunya, an el Reyalme de València y a les Balears, llengua que no la mos dugueren de Provença ni del Llemosí ni de cap altra regió francesa, sino que se formà del llatí que’s parlava entre el sigle VII y VIII a les regions orientals d’Espanya, y que’s congrià an el mateix temps dins Catalunya, dins el Reyalme de València y a les Balears, y que ja la parlaven aqueixes dues regions sigles abans de que les conquistàs el gran Rey En Jaume I, com ho proven apodicticament els Repartiments de Mallorca y de València que hi feu el gran Conquistador tot d’una de la seua conquista". "L’estudi acorat que hem fet del Repartiment de Mallorca y del Repartiment de València, obra un y altre del rey En Jaume I, ens ha convençuts de que a Mallorca y a València hi habitaven, abans de la reconquista, muzarábichs o descendents de muzaràbichs fets mahometans y que parlaven una llengua formada del llatí an el mateix temps y de la mateixa estructura".
Na Juana Mari, sa venedora de "trepitjos"