La bravegera de Miquel Ramis només es pot entendre des del sentiment d'impunitat de qui pertany a un partit que tot ho domina. Si albiràs en ell la mínima sospita de viure en un Estat de Dret no bravejaria d'espiar als adversaris ni, molt menys, de poder-ho fer a jutges i fiscals. Als adversaris, perquè per contractar els serveis dels investigadors privats s'ha de ser part interessada, i no queda clar que el PP ho fos. Als jutges i fiscals, per el mateix i perquè a Europa només s'ha atrevit a fer-ho Berlusconi i no li ha sortit bé del tot. Però se sap impune i pot contestar segur a un mitjà de comunicació sense recances.

Veurem què passa ara. Vull dir si els possibles espiats, Castro i Horrach, s'estimen més passar per beneits que anar a desembullar la troca d'unes declaracions increïbles sobre uns fets que, de ser vera la versió de Ramis, contradirien, almanco, la lògica. Fins el moment, per fer públiques despeses privades fetes amb doblers públics ha bastat la tasca parlamentària. Així, davant la sospita que diu haver tengut Ramis, bastava exigir en el Parlament l'apunt comptable, tal com es va fer en el cas Rasputín, per posar un exemple conegut. De fet, amb aquest mecanisme des del primer moment se sembren dubtes, molt rendibles políticament. No haver-ho fet deixa la porta oberta a la sospita de que Ramis menteix en l'objecte de la investigació.

Com passà a Matas i ara passa a Bárcenas, el sentiment d'impunitat demostrat per Ramis pot fer que no s'hagin pres les precaucions necessàries per blindar-se davant d'una investigació que ha començat des de la premsa més lliure. Per ara, aquesta ja ha apuntat les proves circumstancials que lliguen temporalment la investigació i l'aparició de dades patrimonials de Castro i Horrach en la premsa amiga del PP. I això només ha començat. Per molt que vulguin repetir el discurs de l'honestedat i del canvi de pràctiques, el partit de Bauzá és el mateix. Ara veurem si el poder judicial és el mateix que asseu personatges a la barra amb independència del carnet o si, amb les darreres maniobres de Rajoy i del Fiscal General, és el mateix que salvà el cul de Matas a Mapau i Bitel.