Per obligació, no per consciència

Queda demostrat amb escreix que fer tota confiança en l'estat de Dret, amb la paraula d'un jutge vessada en una sentència, és ben poca cosa si no s'acompanya de coercions. Millor encara si freguen el xantatge. Ho va entendre a la perfecció el magistrat Fiol quan es deixà de multes, que en aquest país només dobleguen als transgressors honrats i pobres, i condicionà els sucosos i sempre qüestionables negocis de les platges de Campos a que la sentència sobre els apartaments il·legals fos complida en la seva totalitat, inclosa la decisió d'atorgar la responsabilitat de les obres al Consell. No passà el mateix a Llucalcari i ahir quedà palès. La sentència que manava enderrocar les construccions il·legals restà temps en guaret fins que el GOB n'exigí l'execució. Petites multes al batle l'obligaren a fer el mínim, l'imprescindible per escampar el focus d'atenció, i ell mateix s'encolomà en el terrat a cops de maça. Obligat pel jutge però no per la seva consciència. Una consciència dúctil, escampadissa, fins i tot, per la qual els xalets no feien nosa ni el paisatge natural té valor. Com els mals estudiants, que estudien per aprovar i mai per aprendre... fins que el jutge escarnit decideixi si la societat aprova en dignitat o el batle en puteria.