Patètic, esperpèntic, vergonyós, ridícul, lamentable, indignant, tràgic, fúnebre, dolorós, dramàtic, deplorable, tètric, ignominiós, absurd, grotesc, llastimós, desagradable, desolador, desesperant, desconsolador, penós, irritant, repugnant, repulsiu, terrible, horrorós, trist, trist, trist, trist... Ja no caldria dir res més. La situació del RCD Mallorca només la podem descriure amb alguns d'aquests adjectius.

Un home de futbol i mallorquinista com Serra Ferrer, un entrenador amb prestigi com Michael Laudrup, un mite assegut a la banqueta com Miquel Àngel Nadal, un president que sap què diu com Jaume Cladera... tot eren magnífics ingredients per animar els aficionats, per crear il·lusió, per tenir esperança. És per això que encara s'explica menys que haguem arribat allà on hem arribat, és a dir a una situació de ridícul absolut. La situació es crea quan es treu al carrer un entrenador sense tenir substitut, o quan membres del consell d'administració diuen que el director general és un traïdor.

Què ha passat? Per què aquest desastre? Potser el Mallorca té un problema estructural des de fa molt de temps, massa: el propietari del club es pensa que és el propietari dels elements no tangibles. I el Mallorca pot tenir un propietari, però ha de ser conscient que no és en absolut propietari del sentiment mallorquinista. El sentiment emocional, el mallorquinisme, l'ànima mallorquinista no es pot comprar ni vendre i, sobretot, no s'hi pot jugar. I el propietari del Mallorca ha de saber que no pot fer el que vulgui amb el club, que no pot fer i desfer, que no pot prescindir de les emocions i dels mallorquinistes. I, sincerament, crec que durant massa temps s'ha jugat amb el cor dels mallorquinistes. Ningú no en té, ni en pot tenir, la propietat emocional!!
Ara el que més ens preocupa és el futur. Què passarà després del consell d'administració de demà? Què passarà amb la propietat? Què passarà amb en Pere Terrasa? Què passarà, en definitiva, amb el Reial Club Esportiu Mallorca? Bé, la setmana que ve sabrem quin serà el camí, però em fa la sensació que aquest camí serà llarg, complicat i tortuós. Només cal esperar que els que han de prendre decisions ho facin de la manera més encertada possible. Si ens hem de guiar, però, per l'experiència més immediata, no podem confiar gaire en la capacitat dels actuals dirigents per resoldre problemes. De fet, sembla que darrerament, més que solucionar les dificultats, en creen de noves.

I per acabar, la bona notícia d'ahir, l'alegria: Miquel Àngel Nadal. Va ser un gust poder veure Miquel Àngel Nadal a la banqueta com a màxim responsable tècnic de l'equip, i poder veure un conjunt viu, amb ganes i amb capacitat de lluita. Potser en Miquel Àngel Nadal s'hauria merescut un debut com a entrenador a la Primera Divisió en unes circumstàncies diferents, però com va dir Vujadin Boskov "futbol és futbol". Futbol és futbol i els dirigents del futbol són els dirigents del futbol. Una llàstima...