Problemes de credibilitat

Amb la caiguda de la fulla arriba el moment de fer la primera valoració dels governs sorgits del 22M. El PSOE, a l'oposició, pagarà molt car donar per bona la teoria del desastre comptable i del dispendi sense sentit; omnipresent al llarg d'aquests 100 dies de nous governs. Ara, que aquest missatge ha calat en l'imaginari col·lectiu, als ulls d'una gran part de la població està deslegitimat per la crítica, talment hagués de reivindicar, com a passa prèvia, no només el treball fet (si se'l creuen), sinó també l'obligació democràtica de controlar els governs des de l'oposició.

Han caigut en el parany del pensament econòmic únic (resignats o convençuts per l'actuació del seu líder nacional) i ara, quan l'estalvi és vist com l'única recepta a la crisi, els serà molt complicat criticar l'adversari mentre han de fer la pedagogia ideològica que no foren capaços de fer des del poder. Són molts d'anys de recular, des de la socialdemocràcia que configurà el benestar europeu al pastereig de la Tercera Via i pragmatismes successius, per ara reivindicar tot el que dels del poder no s'ha volgut cridar als quatre vents.