D'uns anys ençà, l'onze de setembre tinc per costum escoltar el discurs que pronuncià Salvador Allende a Mèxic, a la Universitat de Guadalajara, el 2 de desembre de l'any 1972 (A YouTube es poden trobar fàcilment alguns dels passatges més destecats). Les imatges mostren un Allende ple d'energia que parla als estudiants i professors de Jalisco amb convicció i fermesa. En aquells moments, la situació interna de Xile era difícil, fins i tot, segurament, la reacció ja s'estava maquinant el cop militar que acabaria amb el govern. De fet, el govern nord-americà del president Nixon no deixà mai de conspirar contra el govern constitucional de Xile des del mateix moment que Allende en fou elegit president. No obstant, la figura del president xilè emergeix com la d'un líder de dimensió continental en el recinte de la Universitat. Avui, encara és així.
Aquesta és la seva gran victòria. L'Allende adult no va perdre mai l'aire de nin vivaç i sorneguer i, bé que és cert, als seus enemics els va fer la guitza fins al darrer moment. No deixà, empresonat o desterrat, que l'exhibissin com a perdedor, ni molt menys com si hagués claudicat. Enguany, s'ha confirmat definitivament que va escollir acabar en la seva vida en una acció que ell mateix va definir, en la seva darrera al·locució a través de Radio Magallanes, com a "càstig moral pels que ha traït el jurament de lleialtat". Efectivament, Allende, que ja de jove jugava als escacs amb un vell anarquista, va deixar als colpistes una partida oberta que no podrien guanyar mai: la partida de la dignitat.
Per ventura és difícil trobar una samarreta amb la imatge del president xilè; d'ell, fonamentalment, resten les paraules i els fets. No obstant, és un icona i un referent per a molta gent. La seva és una figura que es pot ignorar, però no manipular. La sorna de la seva mort digna no hi ha sistema, per perfecte que sigui, que la pugui integrar o convertir-la en una cosa diferent de la que ell volia que fos. Ell es va convertir en allò que volia: un personatge molest pels qui "per mà aliena volen conquerir el poder i mantenir els seus privilegis". El resultat és que Allende, amb el pas del temps, emergeix com un personatge únic, que viu al marge del seu botxí. En canvi, el seu botxí no es pot deslligar mai de la imatge de la víctima. No existeix comparació possible entre ambdós personatges, la bonhomia que desprèn, des de la tribuna universitària, el metge convertit en polític ridiculitza, encara més, el perfil tenebrós del general Pinochet amb l'uniforme militar i ulleres fosques.
El seu discurs a la Universitat de Guadalajara és bell i emotiu, i no per això deixa d'ésser totalment actual; més enllà de la circumstància que avui els estudiants universitaris i de secundària del país andí es mobilitzen sota lemes com "No es ven l'educació". Encara diria més: en el mar de desànim generalitzat que existeix, per a determinades sensibilitats resulta convenient i terapèutic. La passió del discurs és un reactiu capaç precipitar les més nobles reaccions: "Hi ha joves vells; i vells joves, i entre aquests m'hi situo jo", deia el president de Xile.
L'onze setembre, quan Salvador Allende, vestit amb una jaqueta de tweed i pantaló marengo, protegit amb casc militar i empunyant la metralladora AK-47, regal de Fidel Castro, mira el cel i observa els hawker hunter de l'armada que bombardegen el Palau de la Moneda; en aquell precís moment, Catalunya està a punt de concloure una Diada que la gent, un cop més, no haurà pogut celebrar. Encara falten anys perquè els segrestadors estavellin els avions contra les Torres Bessones a Nova York i arribi la guerra preventiva. I, pels amants de les curiositats, aquell matí, feia anys que el dirigent soviètic Nikita Khruixtxov moria a Moscou, l'altra capital de la Guerra Freda. Però, com diu el mateix Allende, "més aviat prest que tard s'obriran les grans alberedes; s'obriran per on passi l'home lliure ". Avui, l'11 de setembre és una data multicultural, que afecta moltes sensibilitats i té celebracions distintes. Però, siguin on siguin, i celebrin el que celebrin, no oblidin Allende.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.