nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

El PSOE es mou, o no

Finalment, Ramon Socias ha anunciat que vol ser número 1 de la llista electoral per Balears al Congrés dels Diputats. Per altra banda, el probable aspirant a candidat oficialista encara no n'ha dit res, sobre la seva voluntat de ser-ho, però tot indica que així ho farà. Veurem aleshores com actua l'aparell. En el fons, emperò, més important que qui ocupi la capçalera de la llista electoral és que el moviment de Socias el que fa és visualitzar els possibles dos grups que es van forjant en el si del PSOE balear.

Si Socias té o no força suficient com per presentar batalla als oficialistes, amb algunes mínimes possibilitats de victòria, ho sabrem més endavant, quan es convoqui el congrés. Ara per ara, el seu moviment, si més no, permet que s'entengui públicament que no tothom en el PSOE comparteix la delirant explicació oficial de la derrota electoral. Socias ha estat l'únic militant amb projecció pública que ha reconegut que, més enllà del desastrós efecte ZP, hi ha explicacions autòctones per a la humiliant pallissa rebuda el passat 22 de maig.

Enfront de Socias s'hi troba tot l'aparell del partit. Les divergències entre Francesc Antich i Francina Armengol, entre la d'Inca i Joana Barceló i un llarg etcètera de diferències que s'han anat produint durant els darrers anys entre els dirigents varen ser arreglades en qüestió d'hores, després de la pallissa a les urnes. L'acord va ser el de sempre: càrrecs (entre ells) a canvi de pau. Un obté la jubilació daurada, una altra es posa en cua d'això mateix, el de més enllà s'assegura un bon sou pel que pugui ser i venir, l'altra... i tot igual. La qüestió era no fer-se mal uns als altres. Perquè si un patia, patien tots. Quant a l'explicació de la pallissa que els donaren els ciutadans, tots a l'una: càstig per la gestió de la crisi (la gestió de ZP, evidentment), manca d'explicació d'allò fet aquí (sempre que un polític perd les eleccions la "manca d'explicació" és la raó, o una de les raons, i això que solen contractar una legió d'experiodistes reconvertits en polítics de propaganda per "explicar" les coses: curiós) i futura "renovació" del partit sense que, per suposat, cap d'ells no perdi res.

Aquesta pau dels derrotats és el que Socias ha trencat amb el simple fet d'anunciar que vol presentar batalla a l'aparell dels perdedors. Pot ser Socias el renovador que s'enfronti a l'oficialisme en el futur congrés regional? No. Perquè si vol guanyar -vull dir, si té intenció de guanyar- haurà de pactar amb alguns oficialistes del pacte de la pau dels derrotats per intentar guanyar la que probablement serà la candidata de l'aparell, Francina Armengol. Sense que Socias pacti amb l'oficialitat menorquina, eivissenca i de part d'algunes agrupacions mallorquines -Palma, Calvià...- les seves opcions de victòria serien nul·les. D'aquí que és probable que encara que Socias volgués no tendria gaires possibilitats de presentar gaire renovació ideològica i cap d'estratègica. Perquè en el PSOE balear no hi ha més ideologia que acomodar-se al que sigui ni més estratègia que resar perquè UM torni (o Convergència, o la Lliga...) per poder tornar a humiliar-s'hi i, així, que els deixàs tocar una mica de càlid poder altra vegada. Una alternativa a això és el lògic que es debatés en el pròxim congrés, però no fa cara que cap grup intern no en tengui la més mínima intenció.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.