Els pebres coents constitueixen un dels petits tresors que ens regala l'estiu. Mai no podran competir amb uns bons pebres torrats o uns pebres a's caliu com diuen a Menorca, ben cuits a la brasa, però són tan fàcils de cuinar i de menjar que estan a l'abast de qualsevol persona. A vegades exageradament picants, ens fan gaudir d'aquests mesos de calor. Els pebres floreixen a l'estiu i a la nostra zona es cullen des d'ara i fins al setembre i octubre. Són una planta anual que pot arribar a tenir un metre d'alt. Ens arribaren des d'Amèrica al segle XVI, triomfant aviat com a planta ornamental i com a competidora del pebre, que ja era coneguda en temps dels àrabs. Considerat més "calent" i saborós que aquests, aviat es va popularitzar el seu ús a tota Europa.
MÉS VERMELL QUE UN PEBRE. El seu sabor picant -també s'anomenen bitxos- sembla màgic, augmentant les qualitats dels aliments sense canviar res del seu sabor original. Unes cloïsses a la marinera, unes gambes amb alls o senzillament unes patates fregides mai no serien el mateix ni les podríem regar amb un bon vi si els faltàs la màgia que dóna una d'aquestes fruites a qualsevol plat. Estan emparentats amb les tomàtigues que també són oriündes del continent americà. Els italians els coneixen com a "peperoncino" i els castellans com a "guindilla". Es consumeixen frescos i secs i, depenent de la seva preparació s'empren com a verdura o condiment.
COSTAR DEL PEBRE. Ho diuen d'una cosa que costa molt o resulta ser molt cara, però no és el cas dels pebres coents, que són bastant econòmics. N'hi moltes varietats i de moltes mides, formes i colors, normalment llarguers i de color vermell o verd i blanc quan no són ben madurs. Igual com els pebres verd i vermell, quan la maduració és incompleta s'anomenen envidriats. La principal varietat és la Capsicum annuum, que produeix coïssor a la boca en esser menjat, i s'usa molt com a condiment i aperitiu. El pebre coent s'anomena també pebre fort i de banyeta o pebre de cirereta, però aquest darrer nom s'aplica en general als pebres molt petits, dels quals n'hi ha, per cert, que no són coents. Hi ha una varietat de pebres de cirereta molt coents que s'anomenen pebres de llengüeta.
QUIN PEBRE LI FA COURE ELS ULLS? El pebre de banya de cabra és el més gros dels de cirereta. Llarguer, prim i tort, poc coent i molt popular a Mallorca. Cosí germà seu és el pebre bord, gros, llarguerut, acabat en punta i coent. I més significatiu resulta l'anomenat pebre de flamerada de llum, molt petit, llarguer a manera de flama. També resulten ideals per envinagrar com el pebre de la senyora o pebre-tomàtiga, ample i curt, molt gruixat o el de Sóller una varietat de pebre prim, blanc i llarg. El pebre de tap de cortí és molt curt i acabat en punta, semblant a un tap de botella i serveix especialment per a moldre's i condimentar embotits i guisats, i per això són anomenats també pebres de fer pebre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.