Fruita d'estiu

En un temps no gaire llunyà, quan el pas de les estacions determinava també l'alimentació de la gent, l'arribada de les calitges de l'estiu era l'arribada del gust dolç i delitós de la fruita del temps. Tant per als al·lots com per als adults aquelles fruites, que es trobaven al corral, als camps i a les botigues i mercats, eren una delícia i la millor llepolia. Com la resta de coses, tot allò va canviar.

Ara, trobar bona fruita és un problema i el seu consum costa de mantenir malgrat les advertències dels nutricionistes. No és que no n'hi hagi, de fruita: n'hi ha molta i de cap a cap d'any. És un producte perfecte, sense tares a la vista, molt homogeni, però en general poc interessant al tast, monòton i poc gustós. Sembla que l'elecció de les poques varietats que ens arriben no té en compte el paladar del consumidor, sinó que obeeix a raons pràctiques d'adaptació a les necessitats del maneig comercial. Sabem que la fruita és una part essencial de la dieta saludable i se'n fan campanyes de promoció que donen bons resultats. Però amb això no n'hi ha prou i hem de ser capaços de recuperar la fruita tradicional del país, amb tota la seva diversitat de varietats i sabors.

La minva de possibilitats d'assaborir la bona fruita va una mica lligada a la pèrdua de diversitat dels punts de venda. Fa temps que moltes botigues tancaren, són poques les cadenes de supermercats que en concentren la venda i gairebé totes tenen el mateix gènere. Trobar-hi productes locals i de temporada és una tasca difícil, potser impossible. A les places i mercats, i a qualque botiga o fruiteria, hi trobarem més diversitat i qualitat, però així i tot encara amb un predomini de la fruita estàndard de factura industrial. En matèria de fruita, sovint cercam i no trobam. Per trobar la millor fruita de la terra, s'han de conèixer les tresques.

N'hi ha que diuen que a Mallorca no hi ha bona fruita. Però no tenen raó. Les Illes Balears sempre han estat terra de fruita. Podríem apel·lar al testimoni de l'Arxiduc per demostrar-ho. No hi ha dubte que les grans plantacions d'arbres fruiters que hi havia fa tan sols vint anys han minvat molt. Ja no hi són. Les Balears pagam cara la proximitat a grans zones fruiteres i des d'Almeria, Múrcia, València i Lleida ens tapen, literalment, de gènere i tiren per avall els mercats. Les plantacions s'arrabassaren i la fruita insular sembla que s'ha esvaït. Però encara tenim cireres, albercocs, pomes, peres, prunes, figues, codonys, melicotons, raïm de taula... Produccions petites, però d'elevada qualitat. Cas a part són les taronges o els melons i síndries. No tot s'ha perdut.

Els fructicultors insulars -no oblidem la fruita de Menorca- produeixen fruites excel·lents. Fins i tot hi ha qualque empresa de distribució majorista que s'ha especialitzat en aquesta casta de fruita selecta per a servir-ne restaurants i establiments de qualitat. Els qui la coneixen saben on trobar-la: al Mercapalma, en el situat de productors, o directament a les finques. Hi ha una fruita molt bona a Mallorca i n'hi ha grans productors, veritables artesans, arboricultors de vocació, treballadors infatigables que saben que l'èxit depèn de tenir esment dels detalls i que les coses no sols siguin bones, sinó que també ho semblin en la fesomia externa. No hi ha res de millor aquests dies calorosos que celebrar l'arribada de l'estiu amb la companyia d'aquestes fruites hidratants i saboroses que ens duen a taula, una vegada més, les aromes de sempre.