Faré tot el possible perquè aquests quatre anys siguin de debò transcendents per als següents quaranta anys, posant les bases en qüestions com ara l'educació, l'economia, el territori i el turisme, ha entimat Bauzà en un correcte discurs d'investidura. Considerarem lapsus la xifra, malgrat que de quaranta anys a Espanya només n'hi ha uns i no els que més ens enorgulleixen (o, sí?), i caldrà recordar al nou president que ho serà de la vuitena legislatura, sis de les quals han tengut presidents del seu partit.

Ja sabem que l'esquerra, segons ell, ho ha fet tot malament, però de les paraules escrites del discurs es desprèn que també el PP, comandat per Cañellas, Soler i Matas, es dedicà a construir el país per la teulada i que no serà fins a la seva arribada al Consolat que es fonamentaran les bases a partir de les quals creixerem els propers decennis. Està bé això de construir pensant en el futur i no en la immediatesa d'una legislatura. Però, o reconeix el camí fet o inicia una revolució, i no crec que sigui la intenció de l'apotecari; o pretén fer passes irreversibles (en economia, educació, territori i turisme).