Pastor, victoriós batle de Manacor per majoria absoluta, no és un traïdor al PP i, per això, costa d'aplicar-li la màxima adjudicada al cònsol romà Servili Cepió de "Roma no paga traïdors", que tant se sent pel Palau Reial aquests dies. Potser li agrada jugar amb avantatge i la indefinició i el llarg suspens del seu possible pas a la Lliga de Jaume Font només era això, afegir "triumfos" al seu pes en l'organigrama d'un PP que acarava la contesa electoral amb pronòstics favorables. Va ser ell que, com a colofó del suspens, amollà allò que se sentia com el més regionalista i que hi cabia perfectament en el partit de Bauzà.

Cabrer, hi cap, no hi ha dubte, però el president té molt clar a qui té de company, o de comparsa -si ho preferiu-, i quins són els seus còmplices. Un còmplice no dubta, no s'ennuega el crit de submissió, no mostra diferències... perquè el líder vol garanties absolutes, vénguin ben o maldades. A més, per ser líder d'un partit tan ampli i divers s'ha de ser fort i mostrar-s'hi. Permetre excepcions en el comportament dels membres de la tribu erosiona. Lliçó a la militància en el cul del manacorí.