Compartimentar l'art
Dimecres, la literatura va vèncer el futbol. El motiu fou la presentació del llibre de Javier Aparicio El desguace de la tradición, que acaba de publicar Càtedra i que és un dels millors llibres sobre literatura contemporània editats en els darrers temps. En el decurs de l'acte al Macba -el padrí fou Eduardo Mendoza-, Aparicio va dir que "en el món real la literatura, les arts plàstiques i la música van plegats de la mà; al món de la burocràcia i dels plans d'estudi, no". La frase és brutal per tot el que implica.
En el moment en què més feblesa presenten els estudis d'humanitats -els únics que poden ensenyar a pensar d'una manera diferent- la seva mateixa organització compartimentada els posa nous entrebancs. La burocràcia i la voluntat de racionalitzar l'art per explicar-lo són el que està acabant amb els estudis reglats d'humanitats. Sort en tenim, de llibres com aquest.
També a Opinió
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- L’STEI denuncia que la manca d’aspirants a oposicions és una mostra de «la crisi de la docència»
- El Mallorca Live Festival imposa el castellà i la presència del català als escenaris és només testimonial
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Els darrers temps, parlant en vida editorial, es pot considerar els darrers cinc anys -la majoria de novel·les a les llibreries i amb sort duren sis mesos-. En aquest cas, el llibre és efedtivament un treball molt important i molt ben editat i sort en tenim d'articulistes com en Bennassar que ens alerten sobre el món cultural. Prefereixo els seus articles a molts d'altres. I possiblement ell és una persona ben acreditaa per parlar de llibres, tant des de la vessant d'autor com des de la vessant d'estudiós i crític.
"Un dels millors llibres sobre literatura contemporània editats en els darrers temps". Seria estrany que un llibre sobre literatura contemporània s'hagués editat fa cent anys, però, amb tot, el pitjor d'aquest comentari, afortunadament breu, és que Bennàssar continua abusant de la hipèrbole. Qui és ell per dir que un llibre és un dels millors? Quins mèrits l'acrediten? Per què no deixa d'escriure i es dedica a la vida contemplativa?