Són millors les tomàtigues mallorquines?

Reflexionar és un fet d'agrair. Però, per no fer trampa, ens hem de posar d'acord en l'objecte de la nostra atenció. Xesc Bujosa es refereix a "la creença que tenen molts dels nostres compatriotes que els productes que ens ofereix la nostra terra són millors que els de qualsevol altre lloc del món". I és a aquesta percepció a la qual em vull referir. El tema de la composició química dels aliments segons el seu lloc d'origen no és una qüestió d'opinió. Si a qualcú li interessa fer l'estudi comparatiu que el faci. Però aquest no és el tema, perquè en parlar d'alimentació parlam de més coses que de química.

Amb relació a les creences de la gent potser, caldria separar dues percepcions: la tradicional dels consumidors mallorquins a favor de determinats productes locals frescos i les modernes argumentacions a favor de les produccions locals, tant d'aquí com de qualsevol altre lloc, basades en criteris econòmics, socials, culturals, ecològics, de seguretat alimentària, organolèptics o gastronòmics. Es tractaria d'afavorir l'alimentació de proximitat per obtenir guanys alimentaris, energètics, ambientals i socials. Xesc Bujosa es refereix a una tercera percepció: la dels gastronacionalistes, la dels que creuen que els productes de la terra "són millors que els de qualsevol altre lloc del món" pel simple fet de ser d'aquí.

Jo a aquesta creença la qualificaria directament d'estúpida. Si hi ha qualcú que pensi això, que una tomàtiga mallorquina és millor que una tomàtiga d'un altre lloc pel sol fet de ser mallorquina, és un xauvinista (més que un nacionalista). Una posició semblant es desacreditarà ella mateixa en comprovar, per la via experimental, que tan bo és un producte de fora com un de Mallorca.

La preferència popular per alguns aliments primaris locals procedia de tradicions culinàries que els necessitaven. Es tractava sobretot de varietats locals (tomàtigues, pebres, cebes, alls, mongetes, albergínies, carabassons, melons, llegums, etc). En les produccions hortícoles hi havia dos factors: la major frescor i l'existència de varietats pròpies creades en llargs processos de diferenciació genètica. La carn és un altre aliment diferenciable per la frescor i l'alimentació dels animals. Però aquesta posició tradicional s'ha afeblit a mesura que han canviat els hàbits gastronòmics i a mesura que ha anat canviat el sistema de distribució alimentària a favor de les cadenes de supermercats. Val a dir, però, que l'alta valoració dels productes mallorquins no té una base ideològica: es basa en fets objectius i mesurables com són les característiques de determinades varietats o la frescor dels aliments.

Pel que fa a la defensa dels aliments locals amb arguments ideològics tampoc és percep un raonament tan simple com el que retreu Bujosa. No diria que no pugui existir en l'àmbit dels sentiments individuals una tendència a valorar de manera exagerada les pròpies coses. Però el poble mallorquí, pràctic i mesurat, és poc afectat d'excessos localistes. En la defensa dels productes locals hi conflueixen moltes consideracions, però no són les idees pròpies d'uns ingenus gastronacionalistes nostrats sinó que són defensades per moviments socials i corrents de pensament d'arreu del món, amb un abast verament cosmopolita, perquè en gastronomia i alimentació, com en altres aspectes de la cultura, la universalitat sols se sol fer present a partir de valorar el que és més immediat i local.