La batalla de l'educació

Era inevitable. En paral·lel al problema fonamental, que és la crisi i l'atur, l'educació es converteix en un dels grans camps de batalla de la pròxima campanya electoral. Bauzá ha tocat nervi. Segurament, maneja enquestes que palesen quines són les màximes preocupacions dels ciutadans. I el fracàs escolar hi ocupa un lloc destacat. Durant dècades, a les Balears s'havia instaurat la cultura de deixar els estudis tot d'una que fos possible per a la incorporació al mercat laboral. L'estructura productiva necessitava molta mà d'obra no gaire qualificada. Ara, la tendència gira 360 graus. Els nous reptes del segle XXI dins l'Europa comunitària imposen aconseguir el màxim de formació per a tots els treballadors. La gent en comença a ser conscient i el PP ha ficat el dit dins la ferida. Bauzá vol dur el debat polític al terreny que més li convé.

Parlar d'educació en les circumstàncies actuals és parlar de futur i dins un camp on les fredes dades no són gaire favorables als socialistes. El que no interessa a Bauzá és que la pròxima campanya sigui per parlar del passat, de la corrupció i dels escàndols. Per això, s'ha avançat als socialistes. Aixecar la bandera de l'educació li permetrà parlar de la crisi econòmica des de la perspectiva de la formació i també, a poc a poc, treure la qüestió lingüística, la lliure elecció de centre i altres estratègies que tant agraden a la dreta per aconseguir el màxim possible de vots.

Convindria que el PSOE no badàs i que hi aportàs les seves alternatives i projectes de futur. Ja seria bona que J.R. Bauzá, que ni va voler anar al Parlament quan el feren president del PP, els agafàs ara la iniciativa i triàs ell els camps on desenvolupar el debat polític. Si el PSOE creu que la bandera de l'anticorrupció li bastarà per guanyar, va ben errat. Cal mirar cap endavant.