Moltes famílies de les Balears viuran aquest hivern una situació desesperada. S'acosten les festes de Nadal més tristes que es recorden en dècades. Ens hauríem de remuntar a final dels anys setanta, en plena segona crisi del petroli i enmig d'un procés inflacionista imparable, per trobar una situació aparentment semblant. Però eren altres temps. Aleshores els ciutadans estaven acostumats a viure amb més austeritat que ara. Hi havia pessimisme, però no desmoralització. L'Estat espanyol vivia un procés de gran transformació política i es mirava amb esperança l'enfortiment de la democràcia mentre a l'horitzó ja s'albirava la integració dins Europa.

Ara, no. Ara, l'Europa de l'euro imposa mesures hiperdràstiques de reducció del dèficit. Tècniques del passat, com la devaluació de la moneda o una política d'inflacionisme controlat, ja no són possibles. Mana el Banc Central Europeu. Els segments més dèbils de la societat ho passen ara molt malament. Però també les àmplies capes mitjanes temen perdre el benestar que havien anat incrementant en els darrers 25 anys. No és gens agradable el que ha passat en els darrers dos anys. De les allaus migratòries imparables s'ha passat a l'esfondrament del sector de la construcció. El turisme és la taula de salvació d'una comunitat que ja supera amb escreix el milió d'habitants i que ha vist trencat, tal volta per dècades, el seu model de creixement.

Contràriament al que havia previst Zapatero, no es veu cap signe seriós de recuperació per a l'Estat espanyol amb vista a l'any que ve. I menys per a les Balears. Els pobles civilitzats quan es troben en cojuntures tan difícils com les actuals aposten per la cohesió, per l'entesa política i econòmica, intenten superar els enfrotaments i les divisions i solidifiquen els pilars més sòlids de la seva economia. Serà això possible a les Balears actuals?