El president d'UM, Josep Melià, ha fet un exercici de bona voluntat per intentar reimpulsar el pla de reconversió de la Platja de Palma. Conscient de l'enorme abast de la crisi que viu Mallorca, no vol que Madrid escatimi ni un cèntim d'euro i continuï invertint. També demana entesa política per aconseguir-ho a partir del consens amb totes les parts afectades.
És demanar molt. Fins i tot es pot dir que és demanar un miracle. L'element definidor de la legislatura actual és la crispació. Les tensions han estat tan enormes que pensar ara a rearticular un calendari, quan només manca mig any per a les pròximes eleccions, no passa de ser una aposta per la bona voluntat. És prou sabut com estan les relacions entre el PSOE i el PP. No poden ser més tenses.
També dins el mateix partit socialista la disparitat al voltant del que s'ha de fer a la Platja de Palma és evident. Margarita Nájera ha quedat tota sola respecte del Govern i de la consellera Barceló. En aquest context està bé que UM exerceixi de partit centrista i moderat que posa l'interès general per sobre de les pugnes i les baralles. Però ara per ara sembla utòpic el restabliment d'un calendari, a no ser que el president Antich decideixi fer un esforç per reconduir la situació.
Nájera ha duit molt malament la gestió del Consorci des del primer moment. A aquestes altures del desenvolupament democràtic, els voluntarismes es paguen cars quan es tracta d'empreses de gran envergadura. Melià vol que els grans partits expliquin per què no es volen comprometre. Per entendre-ho, que repassi el que ha estat aquesta legislatura. Mai a Mallorca no s'havia viscut tant de renou i tanta fúria des de fa moltes dècades. I això arribarà al seu màxim clímax amb les eleccions.
