Els detractors del projecte de la Platja de Palma, estufats guanyadors de la misèria, el qualifiquen de megalòman i basen en aquesta condició la predestinació al fracàs. Una cosa és que el país sigui petit -inqüestionable- i una altra que ho siguin els caps de la seva gent. Sense emprenedors de grans projectes encara aniríem en somera. La nostra història, per contra, té valents exemples dels que no aturaren fins a veure realitzats els seus somnis més grans. Però d'això ja deu fer massa temps i aquells grans somnis o han emigrat o cauen víctimes de l'aluminosi o, simplement, no tenen digne recanvi generacional.

Amb honroses excepcions, al bressol d'emprenedors que una vegada va ser l'Arenal gairebé només hi queden els conformistes i els porucs, que són condicions humanes perdonables, i els cobdiciosos especuladors. Així que no estranya que qualifiquin de megalomania qualsevol iniciativa que vagi més enllà de la temporada vinent. Per cert, per què callen els pocs emprenedors que han transformat establiments i pateixen l'entorn dels mesquins? Per militància partidista, com quan l'ecotaxa?