Així com les aigües enterbolides del PP pareix que es van calmant novament, i a l'espera de com es ressol la incògnita José María Rodríguez a Palma, la política balear preelectoral torna al que ha estat sempre: que la referència és si el PP tendrà o no majoria absoluta.

Que els conservadors no hagin perdut la condició de referència durant aquesta legislatura ja és un element important a tenir en compte. No sé com deuen explicar a les respectives bases les direccions del PSOE, ex Bloc i UM aquest misteri -si és que qualcú els ho demana, que m'estranyaria-, però em fa l'efecte que hauria de ser un exercici d'anàlisi política obligada als seus congressos, assemblees, convencions o consells polítics. Perquè és mal d'entendre que un partit que l'estiu de 2007 estava contra les cordes i que el març de 2008 va entrar en coma ara es trobi, a sis mesos de les eleccions, amb probabilitat d'obtenir la majoria absoluta. Crisi econòmica? No basta per explicar-ho. Hi ha d'haver més raons. Deixem-les per avui.

Que el PP pugui obtenir la majoria absoluta no vol dir, emperò, que la tengui assegurada, com és lògic. No és fàcil arribar als trenta escons. Si miram tota la història electoral, veim que tot sol només l'ha tenguda dos pics (1995 i 2003) i acompanyat d'UM una altra vegada (1991). Per tant, dues vegades tot sol de set convocatòries. Manco de la meitat. Cosa que ens pot dur a afirmar, i no seria erroni, que massa sovint les enquestes auguren majories absolutes amb una certa alegria. No obstant això, si afinam la visió, veurem que entre 1983 i 1991 el panorama polític era un molt diferent d'allò que podem observar entre 1995 i avui. Tant en el sentit de protagonistes (partits), com de distribució de vot es poden diferenciar ambdós períodes.

El segon manté intactes les mateixes característiques durant quatre convocatòries a urnes, i els seus corresponents períodes legislatius. Entre aquestes característiques la més important és que el PP manté un altíssim suport popular que li ha permès registrar les dues majories absoluta en solitari (la meitat) tot i que és quan, paradoxalment, l'esquerra ha aconseguit el poder autonòmic. Un altre element important per a l'anàlisi: per què l'esquerra és incapaç d'erosionar el vot del PP quan governa? Em fa l'efecte que tampoc les direccions dels partits ara governamentals, i UM, ho analitzen per a les respectives militàncies. Deixem-ho, emperò, també per a un altre dia.

Entre 1995 i 2007 sempre ha estat determinant perquè el PP hagi tengut o no majoria el diputat de Formentera i/o si guanyava en escons a l'esquerra a Eivissa. Un altre element per a l'anàlisi: perquè l'esquerra menorquina i menorquina no avança i deixa tota la feina a la de les Pitiüses? Deixem-ho, també, per una altra ocasió.
Si ens el 2011 ens mantenim dins de l'estabilitat de la distribució del vot que ha caracteritzat la fase 1995-2007, el PP probablement no farà majoria absoluta. Si començam una nova fase, que d'alguna manera seria la culminació lògica de la incapacitat de l'esquerra per aprofitar quan governa per erosionar el PP, aleshores no només segurament els conservadores tendran majoria absoluta, sinó que el suïcidi esquerrà il·luminarà una tercera fase que si bé encara és prest per intentar imaginar com podria ser, sens dubte serà sensiblement diferent de tot el que hem conegut.