Talment noves celebracions religioses, les tres fires turístiques (Londres, Berlín i Madrid) ens avesen a rituals repetitius, acceptats amb resignació pels fidels i absolutament previsibles. Els oficiants amollen la lletania i, després, cadascú a ca seva confortat pel dogma, per la fe o, simplement, pel ritual. Alguns ens demanam la necessitat d'aquestes litúrgies, però tot d'una se'ns titlla d'agnòstics. I no és això, sabem que el turisme és important en les nostres vides però ens negam a creure en els sacerdots, simplement.

Ahir, sense anar més lluny i talment un acte de fe, els operadors turístics britànics ens regalaren la previsió per a l'any que ve. I ho feren sense recança perquè ningú no els exigirà el seu compliment, que per això tenen l'exclusiva del dogma. A dia d'avui, preveure un increment del turisme britànic del 3% és un exercici floral que conforta els assistents però que no suporta l'anàlisi científica d'unes variables que desconeixem: la fortalesa de l'euro, la repercussió social de les dràstiques mesures de Cameron i la deriva de la crisi mundial. Així que: amén i anem tots en pau.