Una col·legial pensionista (1930)

Quan la nostra bella heroïna mirà el cel des del llindar de la seva adolescència, es trobà amb altres ales més potents, que li comunicaven força, energia i audàcia... L'aeroplà era una imatge familiar del seu món i la seva ànima se sentia de vegades germana d'aquella ànima metàl·lica que s'ensenyoria de l'aire i solcava el cel...". Així començava la novel·la d'un escriptor dels anys 20 ben oblidat. Es tracta de Valentín de Pedro, que el 1930 ja tenia una obra més o menys llarga i consolidada. Eren novel·les seves El arlequín azul, Una aventurera, 'Primera actriz única! i la que comentam, 24 horas fuera del colegio, en què es narra que dos adolescents, un pillet i una escolar, decideixen fer una llarga escapada per Madrid. Ella fuig del col·legi de monges i ell se n'aprofita. L'aventura tindrà una durada de vint-i-quatre hores, prou temps per tal que Marisa, la protagonista, pugui conèixer totes les misèries urbanes. Valentín de Pedro va publicar un llibre de poesia, Rimas de Pasión; dues obres de teatre, El caudillo i El veneno del tango, i un llibre d'assaig sobre les opinions, homes, ciutats i paisatges del país.

"Anaven cap a la ciutat -per a ella no ho era aquell barri extrem on es trobaven- i tenia la impressió que la ciutat, calenta i assolellada, li venia a les mans i se li entregava tota. La ciutat era, en la seva imaginació, una Damasc encisada; un paradís per a tots els que la podien recórrer en llibertat. Tancada en el col·legi, hi havia somiat anys i anys; el seu somni anava trencant els llaços que la unien al casalot escolar, sota l'austera vigilància de les monges. I tot el que havia hagut de fer era sortir i caminar, i aquells llaços cedien. El futur era una incògnita als seus ulls, però amb tot el que li deia Chele ja se sentia feliç. Era lliure. I anava camí de la ciutat, vers una existència nova.