Valentí Valenciano

És d'agrair, la sinceritat

Valentí ValencianoPalma13/10/10 0:00

Hauríem de premiar la sinceritat, un bé de cada cop més escàs. Actualment, sobretot, les institucions afavoreixen el gremialisme. Joan Darder, que fins no fa gaire va ser president del Capítol i Degà de la Seu, fa uns pocs dies feia unes declaracions al diari Ultima Hora, i abans a IB3, on es sincerava, sobre la necessitat que el celibat fos voluntari. Cosa estranya en els temps que corren, però positiva. I esperançadora. Tant si compartim, com no, les seves opinions. Perquè ens demostra, a la ciutadania, que no tothom està disposat a afluixar allò que els seus superiors volen que es digui. Prou gent es pensa que la història funciona a cops de data. I que d'un dia per l'altre, a partir d'un esdeveniment, tot és diferent.

Aquesta és la percepció que es té quan es conversa de forma distesa amb els amics o d'altres tertulians que s'interessen pel treball que hom duu a terme. Les coses, emperò, generalment mai no canvien d'un dia per l'altre, de manera radical. En tot cas, excepcionalment. El canvi es produeix lentament, de forma que només quan hom mira enrere, al cap de prou temps, s'adona de com ha evolucionat el món. Ara, amb el bicentenari de la Constitució de Cadis, prou gent creu que, abans del 1808, l'Antic Règim funcionava -diríem- a ple rendiment, com feia segles. Cosa que, quan es repassen els papers d'aquell temps, es comprova que no és així. El règim estava del tot esquerdat. Com avui la ideologia religiosa del Concili de Trent.

I l'opinió de Joan Darder, sobre la decrepitud del celibat, no n'és una prova. És un reconeixement d'un fet, malgrat que el búnquer del Vaticà tanqui els ulls o giri el cap a un altre cantó. Un indicador que demostra que de cada vegada augmenta més la distància entre la Nomenclatura de l'Església Catòlica i la societat és la relació entre els matrimonis civils i religiosos. Com hem vist, fa pocs dies, la tendència és evident. D'una aclaparadora majoria civil. I hom ho entén perfectament. Una gent que encara no ha superat els arguments anti Il·lustració del segle XVIII, com els de l'actual Papa, mai no pot entendre les necessitats d'una nova societat digital, que neix.