estat de la comunitat 2010
Que els déus ens guardin dels enemics
És evident que l'Antich que llegeix discursos és el principal enemic del president Antich. Però no és l'únic que té enemics sorprenents en aquest debat. Melià, que tengué la millor intervenció des que és president d'UM, també carregà amb la incomoditat d'un enemic no esperat: les mambelletes del PP que coronaren el seu discurs. Es postulà com el defensor de la dreta mallorquina -la que vol camps de golf i mínimes normes per a fer negoci, com la patronal d'escoletes- però no va ser per aquesta coincidència que l'afalagaren sinó per dubtar del pes del president a Madrid i per parlar, per uns moments, en nom de tota l'oposició. És cert que el discurs no es desvià del que s'esperava, fins i tot, si s'haguessin mantengut com a socis d'Antich, perquè al final de la legislatura la teoria política diu que tothom ha de marcar el seu territori i destacar les diferències amb la resta, tal com discretament va fer Barceló, del Bloc. També ho és que el discurs d'UM, aquesta legislatura, sempre ha tengut el morbo afegit d'esperar a veure com s'allunyarà de l'esquerra, quina daga clavarà al soci o exsoci en aquesta relació d'amor i d'odi que caracteritza l'associació o les expectatives de tenir-la. Sigui com sigui, Melià destacà per sobre dels altres portaveus i, amb aquesta imatge de confiança en si mateix, generà confiança en el seu lideratge.
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
En efecte, és ben convenient que preguem perquè Déu, o els déus o el destí ens guardin dels enemics, perquè nosaltres mallorquins no sabem guardar-nos-en, i en moltes ocasions encara els feim costat i els posam molt fàcil tant el que ens facin banyuts com que ens eixuguin les butxaques.