És unànime la creença que un tal Gómez ha servit als militants socialistes madrilenys per a dir que l'època ZP s'acaba. Gràcies pels serveis però amb vuit anys n'hi ha més que suficient per a un dirigent que exhaurí la seva credibilitat amb la negació infantil de la crisi que tothom, d'una manera o d'altra, ja patia. El projecte socialdemòcrata és massa important pels militants del PSOE com per a veure que el seu líder ja no és aquell que s'enfrontà al poder dels neocons i retirà l'exèrcit espanyol d'Iraq. Ara, el saben lligat a uns poderosos que ens exigeixen garantir les seves inversions amb una dosi creïble de patiment col·lectiu. Si Zapatero no és l'ensuperbit que ens presenta la caverna aprofitarà l'oportunitat i, amb l'habilitat i l'olfacte polític que ha demostrat en altres ocasions, manejarà aquesta derrota a favor d'una renovació que il·lusioni els socialistes i els mobilitzi com feren diumenge passat. El canvi de líder agafaria Rajoy sense arguments per mantenir-se perquè, de fet, no és l'expectativa que guanyi la que més motiva els seus seguidors, sinó la que perdi Zapatero.