Indolència comunicativa

El dimecres de la vaga general, a les nou del vespre, la platea del teatre Principal no era plena i no entenc el motiu. Un dels pallassos més importants del món, Jango Edwards, tornava a Palma després de molts d'anys. Tants, que la ciutadania ja ha perdut l'empenta i la il·lusió per descobrir nous espectacles i només omple teatres si sobre l'escenari hi ha personatges televisius. Qualque dia haurem de reflexionar seriosament sobre una societat que s'allunya dels escenaris i s'agenolla religiosament al davant del televisor.

Avui, no. Avui només vull explicar-vos que vos perdéreu un espectacle únic, irreverent i políticament incorrecte, que feia vessar rialles, i aquestes són escasses darrerament. Cert que alguns vos ho perdéreu perquè la política comunicativa dels esdeveniments culturals organitzats per organismes públics coixeja ferm i no arriba a la majoria la importància i la qualitat del que es programa. Però em queda el dubte de saber per què no hi assistí cap polític. Si són víctimes de la seva pròpia indolència, si tenen por de riure sense control o si, simplement, també prefereixen la tele.