El temple de les desgràcies

Cal esperar que sigui cert que el trasllat del recinte firal al Palma Arena és una qüestió provisional. Una comunitat seriosa ha d'anar alerta a l'hora de barrejar caríssimes instal·lacions esportives amb mostres de mobles. Tanmateix, l'objectiu del Govern és comprensible: desitja estalviar-se la doblerada que paga pel lloguer de les antigues i quasi tercermundistes instal·lacions del polígon de Llevant. Però també hi ha un desig inconscient en el fet de dur tanta de gent al Palma Arena: el ciutadà que passi per aquell portal recordarà l'escàndol que protagonitza Jaume Matas. Així com durant molt de temps quan la gent passava pel túnel de Sóller pensava en Gabriel Cañellas, ara el que vagi al velòdrom, encara que sigui a mirar estores, recordarà Matas.

Allò important, però, és que el Govern no ha de renunciar al seu objectiu de construir un recinte firal com cal. Els intents frustrats d'aquesta legislatura han estat molt sonats. Primer el volien fer a Son Bordoy, principal opció de la Conselleria de Comerç que encapçala Xisca Vives. Després Cort, amb Aina Calvo al capdavant, llançà la proposta del Lluís Sitjar, que Vives acceptà. Finalment, la debilitat de Calvo en els plens de Cort deixà la cosa enlaire. Ara surt l'aposta provisional del Palma Arena, que no és dolenta però sí fruit d'anys d'estira-i-arronses. Ara han acudit al temple de les desgràcies i de la vergonya de Matas. Era previsible.