El panorama no és bo i tampoc ho és en el terreny de la pagesia. L'economia té mala ferida i diuen que el més dolent encara no ha arribat. Però en el món pagès hi ha altres coses que no són encoratjadores: l'evidència que la política agrària de la UE és un complet fracàs pels agricultors, la caiguda permanent dels preus cobrats pels pagesos, la desaparició de les explotacions pageses que no troben successió o fins i tot el missatge negatiu d'una administració que no actua com ho hauria de fer a favor de la pagesia. No hi ha massa motius per a l'optimisme.
Però així i tot, hi ha gent que vol fer coses. Surten idees noves i es posen en marxa propostes innovadores. El col·lectiu de pagesos i empresaris que es mouen a l'entorn del sector agroalimentari deu tenir unes condicions de vocació i de coratge excepcionals, perquè si no, no s'entendria que amb la barrumbada que tenim al damunt estiguin sortint endavant cada dia nous projectes. En podríem esmentar molts, i la majoria amb una aportació ben interessant, però sempre ens en deixaríem a fora, per això permeteu-me que en comenti tan sols dos: un de cooperatiu i un de particular.
La cooperativa de Sóller va presentar fa pocs dies la seva llauna d'oli de denominació d'origen. Amb anterioritat havia llançat nous productes com la caixa d'olis varietals. La creativitat, el nou disseny i la vinculació a un projecte global donen una gran potència a aquestes produccions pròpies de la vall de Sóller i de la serra de Tramuntana. Són productes de qualitat i amb una presentació acurada: olives, confitures, mel, patés, taronges i olis. Però, a més de tot això, manifesten una creativitat sorprenent i encoratjadora, molt destacable. L'objectiu de l'entitat sollerica ara és millorar la comercialització per fer que els seus productes arribin pertot arreu.
No sols és el camp cooperatiu el que està deixant a un nivell molt digne la capacitat de resposta del sector primari a les adversitats. Cal esmentar iniciatives particulars com les del Me de ses Cabanasses de Jaume Jaume, a una finca de secà situada entre Petra i Manacor, que s'ha plantejat fer arribar la seva carn ecològica de manera directa als consumidors -el mateix ramader en fa la distribució a domicili- superant traves i dificultats de tota casta. En certa manera, amb la seva iniciativa individual aquest productor està mostrant un camí possible per a altres persones amb coratge. El secret del Me de ses Cabanasses tan sols és un: voler fer les coses ben fetes.
És cert que ens agradaria que hi hagués molta més capacitat de resposta. Ben segur que les necessitats del país ens exigeixen grans respostes col·lectives. Els governants i els polítics ens en parlen cada dia, de plans i propostes. Però la represa sols pot venir si es posen en marxa coses noves. I si no som capaços de valorar les iniciatives concretes que estan compareixent, petites però efectives, tampoc no sabrem aportar el nostre ajut a aquesta gent que reacciona amb creativitat.
Si ens aturam a reflexionar sobre aquestes noves propostes en el camp agroalimentari, la principal conclusió que en podem extreure és que la pagesia no vol morir i que, a pesar del poc interès dels governants, va cercant ella mateixa les seves solucions. Aquestes associacions i aquestes persones no haurien de fracassar. Ens hi jugam massa per deixar que això passi. Es tracta de gent d'empenta, de gent que es mereix un suport de la nostra part, si més no com a consumidors a l'hora de fer les nostres eleccions de compra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Totalment d'acord Mateu, els productes fets aquí, combinant tradicions i innovació són un oasi d'esperança. el problema és que les classes mitjanes perdem poder adquisitiu per comprar-los. Ens hem de resignar a comprar als supermercats. M'agradaria una reflexió teva al respecte