L'important és la trama

Les connexions madrilenyes de la legislatura del saqueig no fan més que confirmar que l'important no són els actors, sinó la trama. Cert que no és el mateix un actor decent que un Matas, que hi afegí de cuita pròpia al guió, però la conxorxa per a despistar doblers públics ja no es pot amagar. O sí, perquè no veig avergonyits (penedits, ni m'ho esperava) els companys dels aglapits, còmplices necessaris de la trama. Ningú no volgué saber d'on sortien les pancartes quilomètriques ni els recursos publicitaris infinits.

Ningú no volgué escoltar la gratitud dels agents electorals remunerats amb foscos sobres. Ningú no volgué qüestionar luxoses seus ni nombrosos assistents... però hi eren, a la vista de tothom i per a gaudi de qui se sap beneficiari de la competència deslleial. I ara semblen mirar el públic com si fossin els primers sorpresos, talment actors aterrats de sobte sobre un desconegut escenari. Tenen sort, i la tropa lleial té necessitat de creure's la comèdia, de fer com si fos vera que ningú no sabia i qui sabia ja no hi és. Amb un públic així, qui necessita empegueir-se?