La fonda ferida dels funcionaris

Ni Zapatero ni tots els que li donen suport no calibraren en la seva autèntica dimensió el que significa retallar el sou als funcionaris de totes les adminsitracions. Això, a la pràctica, suposa perdre el suport i la simpatia de bona part de l'aparell de l'Estat. De res no serveixen les declaracions de bones intencions, de res no serveixen les proclames contra la corrupció de l'adversari polític, de res no serveixen les autoqualificacions que ells són els bons i els altres, els dolents, si després es deixa els funcionaris i empleats públics amb una mà davant i l'altra darrere.

Qui fa això, tard o d'hora, acaba per sentir el buit al seu voltant, la sensació que el trespol li rellisca sota els peus.
Els socialistes que governen les principals institucions balears, inclòs Cort, no són culpables de la retallada ordenada per Zapatero. De fet, ZP tampoc no ho és. Ha estat una imposició de la cancellera alemanya, Àngela Merkel, i de les autoritats de Brussel·les. Però el resultat és el mateix. Si Merkel té tanta força, els que governen i accepten el que ella ha ordenat queden retratats.

En èpoques de crisi, les escissions han de ser molt mesurades, preses amb seny de bístia vella. No es pot governar a força d'impulsos ni de descàrregues nervioses. I si això val per a tot l'Estat espanyol, més encara per a les Balears, per a Mallorca, que fa dos anys que viu un inacabable enfilall d'escàndols polítics setmana sí i setmana també. Es va començar per denunciar la corrupció del PP, després la marea negra arribà a UM. Finalment, ha arribat la gran retallada. Per diferents motius, tothom rep. Naturalment, amb la llei a la mà. Però on ens du aquesta espiral?