PP i PSOE en campanya

El PP i el PSOE no és que estiguin preparant la futura campanya electoral, és que ja hi estan immersos de ple. El PSOE donà per iniciada la carrera despús-ahir, amb l'excusa de la Primera Convenció Municipal dels Socialistes de Mallorca. La trobada era per començar a pensar el programa electoral de les eleccions locals, però en realitat es convertí en el primer gran míting de campanya socialista. A l'estil que els agrada: venguda a Palma d'un pes pesant de Madrid, en aquest cas el sempre molt estimat per les bases socialistes illenques Alfredo Pérez Rubalcaba, a qui envoltaren els tres pesos pesants locals: Francesc Antich, Francina Armengol i Aina Calvo.

Les intervencions dels nadius no deixaren cap encletxa per al dubte. Ho pogueren llegir vostès en aquest diari ahir mateix. El to, el fons i l'escenografia de les intervencions eren clarament les d'un míting electoral: el PP representa la tornada enrere que suposaria premiar els responsables de la crisi i de la corrupció, vengueren a dir tots tres.

Per la seva banda, el PP, malgrat que de fet ja fa un mes que aprofita els actes que organitza quasi cada cap de setmana a pobles per encalentir les bases en clau electoral, donà per iniciada la precampanya el passat cap de setmana en -també- una convenció de nom Assemblea Territorial d'Afiliats que havia de ser per preparar el -també- programa electoral municipal i que -també- es convertí en el primer gran míting de campanya que protagonitzà Bauzà, el qual -també- seguí el guió previsible: el pacte actual és un desgovern que només du més pobresa i l'única alternativa per a la il·lusió és el PP.

Si PP i PSOE fossin televisions, podríem dir que els seus caps de programació es contraprogramen uns als altres. La "guerra per l'audiència" serà, és, ferotge. Sempre ho és, però en aquesta ocasió ho serà més. No serà possiblement una campanya igual a la de 2007, que va ser, per una banda, molt grollera, i, per l'altra, també bastant centrada en UM. Aquesta vegada serà segurament més elegant però no per això més suau. Tot el contrari. S'endevina dura. Com mai: per llarga, per intensa i perquè fa la sensació que tots dos saben que, també com mai, el xoc entre ells serà el que determinarà el resultat. Totes les enquestes -tant les publicades com, més interessants, les que no es publiquen- auguren que el bipartidisme va en augment i que podria fer un salt qualitatiu i quantitatiu important, el maig que ve. Els sondejos que manegen PP i PSOE així els ho indiquen.

El PP pareix sortir amb avantatge, en aquesta carrera, i el PSOE sap que allò que deia -només ho deia- Antich el 2007 ("l'única alternativa al PP és el PSOE") o ho fa quallar de bon de veres aquesta vegada entre l'electorat progressista o el destí estarà escrit. Possiblement per aquí s'expliqui la ràpida reacció que ha tengut davant el fet que el PP hagi iniciat la campanya tan prest.

És obvi que el PSOE sap que no es basta tot sol per guanyar el PP, però també és cert que davant l'espectacle dels petits -segons els casos deprimits o desunits, i tots encara pensant en la futura campanya que els dos grans ja han iniciat- no li queda més remei que com a mínim córrer intentant xuclar roda dels conservadors, confiant que els petits reaccionin abans que sigui massa tard i esperant el miracle d'un revolt perillós en el camí del PP per intentar avançar-lo.