Empreses públiques

TW
0

Estaria bé que Francesc Antich tengués èxit en el seu intent de reduir despeses del Govern i, també, de forçar altres institucions a fer el mateix. Però amb els antecedents i la forma d'anunciar les retallades no hi ha gaire marge per a l'optimisme. Per una banda, el president es veu engrunat per la necessitat d'acords polítics que són difícils i en alguns casos impossibles. I per l'altra i consegüentment, ell mateix anuncia mesures que no és segur que les pugui prendre. No seria millor no anunciar tant i presentar els acords una vegada pactats? Ho dic perquè, per exemple, amb les famoses retallades al sector públic autonòmic hem pogut llegir que: serien per valor d'uns 200 milions, més tard per 170 i el que anuncià dimarts era per 103. Entre la primera i la darrera xifra hi ha quasi un 100%. Massa diferència com perquè acabi per quallar entre la ciutadania la percepció que es té clar allò que es vol fer. També n'és exemple la no manco famosa "eliminació" de la meitat de les empreses públiques, que ningú no sap exactament què significarà a la pràctica quant a estalvi. Sabem, això sí, que de forma immediata es reduirà un 5% dels doblers destinats a aquestes empreses. I se'ns diu que aquest 5% d'estalvi representarà uns 33 milions. O sigui que allò que es destina a totes les empreses públiques ha de ser uns 700 milions anuals. El pressupost general de la Comunitat és d'uns 3.380 milions. Tenint en compte que la majoria dels casos de corrupció política coneguts surten d'aquests tipus d'empreses, que és un misteri a què es dediquen bona part de les quals, que a la pràctica -com tothom sap- és el refugi per col·locar la gent de cada partit i, que, a més i en no pocs casos, la suposada funció que motivà la seva creació ja hi ha funcionaris que la fan o haurien de fer... idò sembla que se'ls està destinant una injustificada, per enorme, quantitat de doblers públics. Diu el president que cal estalviar sense treure gent al carrer. És una lloable intenció, però quan les coses estan tan malament com ho estan ara, o es prenen mesures dràstiques cercant el benestar general o difícilment en sortirem.

I ja que parlam de feina, o d'atur si es vol, hem conegut aquesta setmana la "bona nova" que les llistes de desocupats han minvat a Balears en unes 6.000 persones. Bona nova, has dit? Som al mes de juny, plena temporada alta, i tenim 11.000 aturats més que fa un any. Unes 75.000 persones estan cercant feina i no en troben. Això, durant l'any que havia de ser de la recuperació. Això, durant l'estiu que havia de suposar una allau de turistes com a trampolí per començar a sortir del pou. I el Govern troba que fa "sacrificis" per reduir uns 100 milions de despeses dels quals només 33 provenen d'unes empreses públiques misterioses, cau de la major part de la corrupció política coneguda i que no es coneix quants llocs de feina ocupen però sí que estan blindats.

Ahir aquest diari publicava el llistat de totes aquestes empreses. Segurament moltes són poca més que un nom, però d'altres necessàriament manegen ingents quantitats de doblers que no sempre es justifica. Se'ls ha d'aprimar, sí, se'ls ha reduir, també, però no bastarà. Que a elles vagi a parar l'equivalent a la cinquena part dels doblers de tots, quan ara sabem com de poc controlades estan, és un excés que no pareix justificable.