Empreses públiques
Estaria bé que Francesc Antich tengués èxit en el seu intent de reduir despeses del Govern i, també, de forçar altres institucions a fer el mateix. Però amb els antecedents i la forma d'anunciar les retallades no hi ha gaire marge per a l'optimisme. Per una banda, el president es veu engrunat per la necessitat d'acords polítics que són difícils i en alguns casos impossibles. I per l'altra i consegüentment, ell mateix anuncia mesures que no és segur que les pugui prendre. No seria millor no anunciar tant i presentar els acords una vegada pactats? Ho dic perquè, per exemple, amb les famoses retallades al sector públic autonòmic hem pogut llegir que: serien per valor d'uns 200 milions, més tard per 170 i el que anuncià dimarts era per 103. Entre la primera i la darrera xifra hi ha quasi un 100%. Massa diferència com perquè acabi per quallar entre la ciutadania la percepció que es té clar allò que es vol fer. També n'és exemple la no manco famosa "eliminació" de la meitat de les empreses públiques, que ningú no sap exactament què significarà a la pràctica quant a estalvi. Sabem, això sí, que de forma immediata es reduirà un 5% dels doblers destinats a aquestes empreses. I se'ns diu que aquest 5% d'estalvi representarà uns 33 milions. O sigui que allò que es destina a totes les empreses públiques ha de ser uns 700 milions anuals. El pressupost general de la Comunitat és d'uns 3.380 milions. Tenint en compte que la majoria dels casos de corrupció política coneguts surten d'aquests tipus d'empreses, que és un misteri a què es dediquen bona part de les quals, que a la pràctica -com tothom sap- és el refugi per col·locar la gent de cada partit i, que, a més i en no pocs casos, la suposada funció que motivà la seva creació ja hi ha funcionaris que la fan o haurien de fer... idò sembla que se'ls està destinant una injustificada, per enorme, quantitat de doblers públics. Diu el president que cal estalviar sense treure gent al carrer. És una lloable intenció, però quan les coses estan tan malament com ho estan ara, o es prenen mesures dràstiques cercant el benestar general o difícilment en sortirem.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
M'agradaria saber quin tipus de concurs-oposició han fet els que fan feina a les empreses públiques, la majoria de vegades entraven a les empreses amb tant sols una entrevista, si arriba...
La culpa de la crisi econòmica no laté Madrid, però si que té culpa per haver-la negat i per no haver pres mesures amb mesura i temps necessaros perquè fossin efectives. Aquí passa el mateix, els diferents governs (perquè en tenim molts) van embogits fent moviments desordenats, pensats més per tenir un titular de premsa favorable que per aconseguir efectivitat i resultats. Ara ja és impossible, perquè estalviar les dietes dels viatges de Berto Moragues, eliminar alguna empresa pública i deixar el cotxe oficial aparcat durants una estona, no arregla res. No hi ha sortida digna. Les eleccions anticipades ho eren, però qui renuncia a una any de cadira?
La nostra situació és conseqüència que, a l'estat espanyol, la democràcia d'aquests trenta anys s'ha pervertit. La irresponsabilitat dels polítics és la responsable. Nosaltres, les víctimes.
Hi ha massa mediocritat a la vida política. A aquesta la pagam tots.. i ens surt massa cara. Molt bona opinió, Emprenyat.
Criminalitzar les empreses públiques no és bo, de la mateixa manera que fer-ho de tots els polítics és irresponsable. Hi ha empreses on hi ha una politització excessiva i, en d'altres, no tant. Els treballadors, molts d'ells contractats previ concurs oposició no tenen la culpa que els polítics les utilitzin per col·locar regidors de pobles i militants. N'hi ha que fan molta i bona feina i n'hi ha que no en fan per l'absentisme dels càrrecs polítics, la manca d'estratègia dels seus gerents, en fi, la deixadesa dels consellers que ni se'n preocupen. O és que la creació d'escoles, d'habitatges, la investigació agrària, la promoció turística, la creació de sòl industrial, la promoció del català, etc. no són objectius que mereixen una administració àgil i eficaç que actui moltes vegades amb les lleis del mercat? Evitem entre tots la demagògia, i el primer que ho ha de fer és el president. Aquest tema de la reordenació del sector públic no es resol amb una reunió de despatx de dues hores tatxant o esborrant amb un retolador. El gran problema és la inactivitat a la qual molts càrrecs polítics han sotmès molts d'ens públics. Que se'n vagin ells i que els ens públics deixin d'estar polititzats.