En tota aquesta història el jutge estrella és una mera anècdota. I mentrestant ell ocupa el centre d'atenció, allò important pareix que no interessa a gairebé ningú. Ja li va bé al govern de Zapatero que tothom s'entretengui a fer manifestacions a favor del jutge, o que des de la dreta es clami al cel volent veure'l expulsat -com a mínim- de la carrera judicial. Així no es fixa l'atenció en el que de veres és el bessó. Es tracta d'una qüestió política i no, com es vol embullar, judicial. Tant si al jutge l'expulsen, el condemnen, el degraden com si el mantenen al seu lloc i d'aquí a un any a la fi el fan Nobel de la pau, tot seguirà estant exactament en el mateix lloc que ara està i ha estat des de fa trenta-tres anys: en la política.

Mentre que segueixi vigent la llei d'Amnistia no es podrà perseguir cap abús, repressió, negoci obscurs ni res que tengui el seu origen a la dictadura. Mentre que no hi hagi un trencament legal amb el passat legal franquista, no hi haurà possibilitat legal d'anul·lació de les injustes condemnes i, en general, d'atorgar la mínima compensació legal, per simbòlica que sigui, als perseguits i assassinats. Per això els únics que han encertat a focalitzar la qüestió exactament en allò que és el bessó han estat els d'Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya en anunciar que presentaran una iniciativa parlamentària perquè almanco es revisi la dita llei i se la canviï. Aquí és on en vull veure jo tants que glosen el jutge: els que tenen la possibilitat de, simplement amb el vot, donar cobertura legal no a allò que volia fer el jutge, sinó a la persecució legal del franquisme i a la justa reparació legal de les seves víctimes.

Ja podem imaginar què farà, si arriba el cas, el PP. Però i el PSOE? Seran aleshores conseqüents tots els dirigents del govern i del partit que ara tant estimen Garzón -quasi tant com l'odiaven i el criticaven fa només set anys-
i s'atreviran a derogar la llei esmentada o, com a mínim, a reformar-la? O, pel contrari, es posaran en marxa els habituals ressorts de contemporització i evitaran una reforma en profunditat de la llei o, encara amb molta contundència, la seva derogació? Imaginem per un moment que la llei es derogàs. Es podrien perseguir penalment els que participaren de l'estructura política repressiva. Ens ho podem imaginar, tan sols? Això en un país en el qual aquest dies veim com es multi homenatja Samarach, que era capitost del règim els anys setanta i que mereix tant d'honor simplement per haver estat màxim dirigent d'un obscurs entramat de negoci internacional que es dedica a l'espectacle esportiu? I amb el rei, què passaria? Tenim un cap de l'Estat que ja va ser -si bé transitòriament- en dues ocasions de l'Estat franquista, el mateix estat que en aquells anys va afusellar gent.

Què podria suposar, per a ell, que desaparegués un dels dos taps -l'altra és la Constitució que el fa irresponsable penal- que eviten qualsevol acte legal en contra seva pel seu paper durant els darrers foscos anys de la dictadura?... M'agradaria veure, arribat el cas, què fan tants i tants defensors del jutge si es troben amb la possibilitat tan senzilla com democràtica de fer allò únic que cal fer. Votar per la derogació, o profunda reforma, de la llei d'Amnistia, la qual és de punt final per a una història que mentre no s'anul·li mai no tendrà final perquè segueix viva a la memòria.