Ningú no restaurarà els terribles danys causats pel tancament del diari basc Egunkaria, com ningú no ha indemnitzat els independentistes catalans torturats l'any 1992 en l'operació dirigida per l'ara heroi dels suposats progressistes, Baltasar Garzón. I això que la sentència del Tribunal Suprem espanyol diu que "el tancament temporal d'un mitjà de comunicació (...) com a mesura cautelar és de difícil encaix amb el nostre ordenament jurídic". "Tota una lliçó per als qui varen tancar Som Ràdio", em diu una amiga...
Avui no decebrem els qui esperen trobar en aquest racó del diari que, modestament i sempre massa apressadament, confegeix un servidor arguments extremistes i antisistema. I és que transitarem per jardins d'altri, que diria en Climent Picornell, conscient que aquest exercici és sempre un bany d'humilitat per a aquell qui alberga pretensions de no romandre estancat en el pensament únic imperant.

Voleu arguments que qüestionin veritablement el sistema? Escoltem els que hi viuen plenament instal·lats.
Recordem, per començar, l'extravagant campanya promoguda pel periodista més influent segons ell mateix del país de veïnat, que consistí en la publicació d'un serial sobre estranyes connexions entre el terrorisme islàmic, ETA i la policia espanyola, a compte d'un desconegut fins aleshores "àcid bòric" i el qüestionament posterior de la sentència emesa pels tribunals al voltant dels fets ocorreguts l'11 de març de 2004 a Madrid.
Anem a conspiracions amb argument més senzill i fil conductor més fàcil de seguir.

La portaveu del PP María Dolores De Cospedal acusà, ara fa un any, el govern espanyol d'haver convertit Espanya es un "estat policíac". No serà des d'aquí que posarem en dubte les seves paraules, per bé que no oblidam que la doctrina del govern d'Aznar duia, inevitablement, al fet que tothom que no compartís les seves idees acabàs a la presó, il·legalitzat o ambdues. Més recentment era Mayor Oreja, la persona que durant uns anys va tenir el monopoli de la seguretat a Espanya, ja que dirigia el Ministeri d'Interior i la principal empresa de seguretat privada, qui va acusar el govern espanyol -arribats a aquest punt, és pertinent recordar que està format per militants del PSOE- de ser "un aliat potencial d'ETA".

Fa uns dies va ser un altre exministre del govern d'Aznar, el senyor Àlvarez-Cascos, qui va afirmar que a la policia espanyola hi ha una "camarilla" de polis que es dedica a "fabricar proves contra el PP". I encara més recentment, de nou De Cospedal ha tornat a dir que alguns "comandaments policials" han "pretès manipular segurament qualque tipus d'informe". Recordi que està llegint un article amb un recull de sentències de personatges que han ocupat o ocupen càrrecs de responsabilitat importants a la veïna Espanya. Ara unes paraules des de la vessant més jurídica, ja que les pronuncià l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo:

"L'acte del jutge Varela (contra l'esmentat Garzón) és un atemptat contra la democràcia i un instrument del feixisme". "El Suprem (espanyol) s'ha posat en mans de Falange Española, que defensa l'honor del Movimiento".
"Com pot citar Varela la sensibilitat dels jutges si foren còmplices de les tortures de la policia franquista fins al 1976?". Si em permeteu una darrera falca, ens preguntarem retòricament per què diu "fins al 1976". És que hi va haver cap depuració de responsabilitats aleshores? Hi va haver un sol policia o jutge que fos retirat del seu "servei" per haver col·laborat amb un règim feixista? Les aigües del riu que divideix les dues Espanyes (aclarim que un servidor no és de cap de les dues) baixen ben remogudes. Espanya és una guerra civil... i un servidor no és espanyol. És pacifista.