lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

Almada la roja

La ciutat d'Almada està separada de Lisboa pel Tejo en el seu curs final, gairebé en el moment de fusió amb l'oceà Atlàntic. Hi ha diverses maneres d'arribar-hi, però sense cap mena de dubte la més fascinant i original és a bord del Cacilheiro, el vaixell ferri que comunica el Cais do Sodré amb el port amb Cacilhas, el port d'Almada, i en concret amb el Cais do Ginjal, el passeig a la vora del riu farcit de cases que cauen i que en qualsevol altre país seria l'indret més aprofitat pels especuladors urbans per construir-hi cases, hotels i espais de lleure amb vistes privilegiades.

Avui en dia el front marítim d'Almada està que cau. Les parets enrunades i la demolició natural d'allò que l'home construí han convertit en fantasmagòric i fins i tot perillós el passeig arran de riu. Els habitants de la zona fan conya i asseguren que s'ha de caminar com més a prop del marge del riu millor perquè val més morir lentament per la contaminació de les aigües del Tejo que no immediatament per la caiguda d'un piló de runa sobre el cap.
A Almada s'hi ha d'arribar quan falten devers dues hores per a la posta de sol. Només així es pot copsar la bellesa cromàtica de Lisboa en tot el seu esplendor, amb la manera com el sol ja en declivi comença a incidir de ple sobre la ciutat i la converteix en la Ciutat Blanca lloada pels cineastes. Així, contemplant-la des de l'altra ribera, es pot entendre a la perfecció la fascinació de Lisboa sobre els viatgers que s'hi acosten. I la del mar de palla, que és com es coneix el Tejo en aquest camí incert de cap a l'aiguabarreig amb la immensitat.

Almada, en canvi, és roja. Ho és en el moment en què el turista o el lisboeta decideix abandonar l'espectacle de contemplació i perdre's pels carrerons del centre històric de la ciutat de l'altre marge, la primera més enllà del riu, de cap al Sud. Ho és si hom viu i vota a la ciutat que des de 1974 ha estat governada pel Partit Comunista Portuguès, amb una fidelitat dels electors de cap a les sigles que es correspon amb una fidelitat del partit de cap als seus electors. Almada és una ciutat roja. No fa gaire temps, quan Lisboa estava governada per la dreta, i quan Cavaco Silva regia els destins portuguesos des de la posició de primer ministre -no com ara, que és simplement el president de la República i té molt menys poder- als habitants d'Almada se'ls comparava amb els de Berlín Est. Hi havia a la vegada conya i preocupació, perquè el riu que separa les dues ciutats i que en teoria servia per aïllar-les també podria haver-se convertit en un vas comunicant que estengués el comunisme de cap a Lisboa. No és debades, perquè en el Sud del país, a l'Alentejo, és on més força té aquesta opció política.

També és cert que fins no fa molts anys hi havia banderoles comunistes onejant a l'aire a la ciutat vermella i que és un dels indrets on més es commemora la festa del 25 d'abril, l'efemèride que commemora l'aniversari de la Revolució dels Clavells, per a molts historiadors la darrera revolució romàntica a Europa. En el nomenclàtor dels carrers de la ciutat hi ha una bona prova de fins a quin punt s'està d'acord amb aquella actuació: el carrer del moviment de les forces armades encara existeix i és una via prou important. Els exemples es repeteixen.
A dia d'avui costa imaginar com es degué viure a la ciutat roja l'anunci de la caiguda del Mur de Berlín o la desintegració de la Unió Soviètica. El que no costa gens d'imaginar, perquè està ben a la vista, és que hi ha problemes polítics ben marcats entre les administracions: suposo que la disputa entre socialistes i les forces a l'esquerra es pot veure i reflectir a la perfecció en la destrossa del Cais do Ginjal i en la manca de diners per a grans obres d'infraestructures. Caldria que, per a variar, tothom es posàs d'acord per arreglar un dels fronts litorals més preciosos d'Europa.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.