Avui de matí, dia 8 d'abril de 2010, he pogut constatar per Catalunya Ràdio que un concepte teòric de la sociolingüística, l'autoodi, es personificava de la manera més clara i brillant en la figura d'un dels advocats més famosos de la Mallorca contemporània, especialista en la defensa de la tirallonga llarga de corruptes que en aquests darrers decennis han fet carrera sota les sigles del Partido Popular, el senyor Rafael Perera. No sé si a contracor o no (ho pareixia, però) el senyor Perera ha accedit a concedir una entrevista al conductor del programa estrella de Catalunya Ràdio, El Matí, en Manuel Fuentes, per a parlar de les diligències judicials sobre Jaume Matas i la situació d'aquest.
La sorpresa primera ha estat quan, en haver-lo presentat en Fuentes com a Rafel Perera, pronunciat en català, aquest l'ha rectificat i li ha dit que el seu nom és "PERERA", pronunciat a la castellana, amb dues "es" i una "a": que quedàs clara la seva espanyolitat ja d'entrada! En Fuentes ha rectificat (malament, perquè ho ha entès malament) i després d'anomenar-lo "PEDRERA", a la castellana, li ha fet la primera pregunta, a la qual l'advocat Popular ha respost en castellà, i així tota l'entrevista. El senyor Perera sap parlar bé en català, perquè l'hi hem sentit, expressar-se en aquesta llengua, per emissores mallorquines, i per tant la seva decisió de parlar en castellà per Catalunya Ràdio és una decisió o bé de militància activa proforastera o bé de simple externalització de l'acusat sentiment de diglòssia que pateix, a causa de la qual no considera apropiat el "mallorquí" per a intervenir en entrevistes radiofòniques en emissores no estrictament locals, encara que siguin d'expressió catalana.
Bé, en realitat jo crec que és una combinació de les dues coses: la feixuga diglòssia que el condiciona, aquest arrelat sentiment que la seva parla materna és una espècie de particularitat folklòrica inútil per a l'expressió culta, i especialment jurídica, que és la seva dedicació professional, l'ha conduït a l'odi pel català i a l'activitat a favor de la supremacia del castellà. De fet, la majoria de vegades que parla en públic ho fa en castellà, encara que sigui a Mallorca i per a mitjans mallorquins. Evidentment no pot posar l'excusa que no en sap, de català, perquè no només hi parla quan vol, sinó que ha respost a les preguntes d'en Fuentes en català, en català central, no de Mallorca, i l'ha entès perfectament.
Potser en realitat allò que no volia era mostrar que implícitament hauria acceptat que mallorquí i "català" són la mateixa llengua, si responia en mallorquí a les preguntes en català del seu interlocutor. Però el paper lamentable de Rafel Perera a través de l'emissora més escoltada a Catalunya no ha estat només per la llengua en què s'ha expressat, sinó per allò que ha dit, que en general ha estat res (s'ha fet l'ignorant de quasi tot) excepte en un punt molt greu: quan ha dit que el maneig de diner negre per part de Matas no era més que un fet "normal y frecuente", "corriente", del qual "nadie se horroriza", i que "no seamos hipócritas de pensar que en la vida diaria hay dinero negro" (supòs que volia dir "no hay", però estava tan atabalat...).
Aquest senyor no hi veu res de dolent que el qui ha estat durant massa anys president de la nostra comunitat, el qui ens encalçava a nosaltres si no pagàvem qualque impost, el qui sempre i per damunt de tot hauria d'haver donat exemple d'honestedat absoluta, en Perera no hi veu res de dolent (només és una infracció administrativa!), repetesc, que aqueix personatge ex-president hagi fet mangarrufes amb 400.000 euros! Quin cinisme! Si només per això a en Matas ja li hauria de caure la cara de vergonya! Si només per això ja es mereix l'oprobi i el menyspreu de tota la societat! Si només per això ja l'haurien d'haver expulsat del Partido tot just ho varen saber!
En Matas, en Perera, el Partido Popular (no un partit de corruptes, no!, només un partit ple de corruptes!) tenen una barra tan grossa que se la trepitgen. Ni al cor d'Àfrica hi deu haver res igual! Allò més greu, encara, és que el senyor Rafael Perera, diglòssic i cínic, és membre del Consell Consultiu de les Illes Balears. ¿I quins consells legals i jurídics pot donar aquest senyor? No dubt que com a professional del dret ha demostrat a bastament la seva capacitat de salvar de la crema un munt de peperos implicats en escàndols, però moralment, èticament, després d'aquesta entrevista, està incapacitat per a ser membre d'un òrgan jurídic tan important per a la comunitat autònoma. Que se'n vagi o que el llevin! Ja és ben hora de fer una neteja general!
L'autoodi (i el cinisme) personificat
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Artículo paleto y xenófobo a más no poder...
En canvi tu ets molt progre, Cosme...
En Perera sempre ha defensat es poderosos, sempre ha defensat "es puny que rebia un colp de s'ull" i per això guanya tants de casos i té tant de prestigi
Entre en Vallès i en Perera hi ha dos bons tords. Un va de progre i és un fatxenda i l'altre va de fatxenda i, efectivament, és un fatxenda.
Una altra versi´´o, tal vegada un xic m´´es complexa, del mateix tema la personifica Mat´´ias Vall´´es, que a Catalunya R``adio parla regularment un catal``a prou correcte, mentre que als mitjans mallorquins no ho fa mai: ´´es ben lliure de fer la tria d´´ idioma com m´´es li plagui, per``o el m´´es curi´´os de tot ´´es que quan se li q¨¨uestiona des dels mitjans illencs el fet de no parlar catal``a ell manifesta sense aparents complexos que ja li agradaria poder-ho fer (li he sentit fer el s´´imil amb saber tocar un instrument musical a una entrevista a IB3 r``adio) per``o que tristament no en sap-
Nené
. . . de finezza dels fiscals res de res estic d'acord amb tu quan al Sr. Perera i les seves estratègies, i passos de mag, un dia com misser defensor al següent com jutge i a l'altra com misser defensor (tot plegat del més impresentable).
Però la increïble actitud prepotent dels fiscals així com el menyspreu dels drets fonamentals dels acusats, obviant-los en ares de la justícia te un nom molt clar "sectarisme justicier" i això no és justícia ni si sembla per res.
Els comentaris valoratius inclosos pel jutge instructor a l'aute per molt bon fonament jurídic que tengui hi sobren del tot i diuen poc de la professionalitat, equanimitat, i respecte d'aquest pel propi sistema.
Els fiscals anticorrupció obvien en tot moment la presumpció de innocència o la consideren d'una manera més que laxa, i això és una baixada qualitativa de la democràcia que no s'hauria de permetre per res del món.
No li tenc cap simpatia política ni personal al Sr. Mates ni als altres imputats en els casos de corrupció, però tampoc cap antipatia prejutjadora apriorística, el tractament judicial dels afers i l'actitud dels fiscals anticorrupció teledirigits des de Madrid fa una pudorada de revenja ranciosa que no diu res de bo del sistema, ni del poder actual, i sobretot de la salut democràtica de l'estat.
La qualitat de la democràcia no és mesura precisament per la tendència dels tribunals i dels òrgans jurisdiccionals. L'al•legoria universal de la justícia es una dama amb els ulls embenats, una balança en una mà, i una espasa a l'altra, en molts dels darrers casos que estan d'actualitat sembla que aquesta dama s'ha llevat la bena dels ulls i mira per tot arreu, mira massa, sembla que ho veu tot, d'aquesta visió inquisidora en George Orwell en va escriure una novel•la ben significativa, aquesta dama hi veu tant que no usa la balança en cap moment.
Hi ha actituds tant al si de la justícia com al carrer que no son presentables en cap escenari de normalitat democràtica i practicar la justícia sense tenir molt presents els drets fonamentals de la persona com premissa de tota acció pública o privada, no és acceptable dins de una societat que s'anomena democràtica. Aquestes postures fonamentalistes sostreuen l'esperit de les lleis i de la convivència social, avançar fets superant aquests drets inalienables ens mena cap a la destrucció.
Ens ho hauríem de fer mirar, fa por . . .
. . . de finezza dels fiscals res de res estic d'acord amb tu quan al Sr. Perera i les seves estratègies, i passos de mag, un dia com misser defensor al següent com jutge i a l'altra com misser defensor (tot plegat del més impresentable).
Però la increïble actitud prepotent dels fiscals així com el menyspreu dels drets fonamentals dels acusats, obviant-los en ares de la justícia te un nom molt clar "sectarisme justicier" i això no és justícia ni si sembla per res.
Els comentaris valoratius inclosos pel jutge instructor a l'aute per molt bon fonament jurídic que tengui hi sobren del tot i diuen poc de la professionalitat, equanimitat, i respecte d'aquest pel propi sistema.
Els fiscals anticorrupció obvien en tot moment la presumpció de innocència o la consideren d'una manera més que laxa, i això és una baixada qualitativa de la democràcia que no s'hauria de permetre per res del món.
No li tenc cap simpatia política ni personal al Sr. Mates ni als altres imputats en els casos de corrupció, però tampoc cap antipatia prejutjadora apriorística, el tractament judicial dels afers i l'actitud dels fiscals anticorrupció teledirigits des de Madrid fa una pudorada de revenja ranciosa que no diu res de bo del sistema, ni del poder actual, i sobretot de la salut democràtica de l'estat.
La qualitat de la democràcia no és mesura precisament per la tendència dels tribunals i dels òrgans jurisdiccionals. L'al•legoria universal de la justícia es una dama amb els ulls embenats, una balança en una mà, i una espasa a l'altra, en molts dels darrers casos que estan d'actualitat sembla que aquesta dama s'ha llevat la bena dels ulls i mira per tot arreu, mira massa, sembla que ho veu tot, d'aquesta visió inquisidora en George Orwell en va escriure una novel•la ben significativa, aquesta dama hi veu tant que no usa la balança en cap moment.
Hi ha actituds tant al si de la justícia com al carrer que no son presentables en cap escenari de normalitat democràtica i practicar la justícia sense tenir molt presents els drets fonamentals de la persona com premissa de tota acció pública o privada, no és acceptable dins de una societat que s'anomena democràtica. Aquestes postures fonamentalistes sostreuen l'esperit de les lleis i de la convivència social, avançar fets superant aquests drets inalienables ens mena cap a la destrucció.
Ens ho hauríem de fer mirar, fa por . . .
Una altra que es pot apuntar a la reineta Esperança i a la seva cort de freakes, amb gran porvenir a "Manzanares el real, Vallecas, Parla, i el Pozo del Tio Raimundo".
Però que curterrons i mal lletats que sou els espanyolistes !!!!
Qui reflexa les pròpies mancances sobre els altres només és un malalt que precisa assistència facultativa, benvolguda "Maria Rosa" si vols te puc recomanar qualque col·lega que et pugui tractar adeqüadament en conec de molt bons, però penso que el teu cas necessita ingrés urgent.
D'altra banda l'irat comentari que projecta el pròpi malhumor als altres amagant-lo, ja sabem de que va, a la història en hi ha hagut molts de casos de dictadors malhumorats . . .
jejejejejejejejejejejejejejeje
Mostres tant és llautó que no pots donar passa, ves al PSOE o al PP te sentiras com a casa, maldament que siguis de la corda den Blas (Piñar) t'acceptaran amb els brços oberts.
Arruix escòria espanyola.
Però que curterrons i mal lletats que sou els espanyolistes !!!!
Qui reflexa les pròpies mancances sobre els altres només és un malalt que precisa assistència facultativa, benvolguda "Maria Rosa" si vols te puc recomanar qualque col·lega que et pugui tractar adeqüadament en conec de molt bons, però penso que el teu cas necessita ingrés urgent.
D'altra banda l'irat comentari que projecta el pròpi malhumor als altres amagant-lo, ja sabem de que va, a la història en hi ha hagut molts de casos de dictadors malhumorats . . .
jejejejejejejejejejejejejejeje
Mostres tant és llautó que no pots donar passa, ves al PSOE o al PP te sentiras com a casa, maldament que siguis de la corda den Blas (Piñar) t'acceptaran amb els brços oberts.
Arruix escòria espanyola.
Otro que se puede apuntar al reyezuelo Balutxo y a su corte de freakes, con gran porvenir en Conney Island, doy por cierto. ¡Pero qué cortos y malhumorados podéis llegar a ser los catalanistas!
Sr. Corbera, m'agrada llegir els vostres articles, em plauria que sovintejassin més.
Quina finezza! la dels fiscals Carrau i Horrach quan deixaren el sr. Perera a l'alçada del betum sense esmentar-lo.
Si jo fos ell (en Perera), m'hauria fus com un cuc.
Estic d'acord amb vos aquest home ja no hauria de formar part del Consell consultiu.
Quina finezza! la dels fiscals Carrau i Horrach quan deixaren el sr. Perera a l'alçada del betum sense esmentar-lo.
Si jo fos ell (en Perera), m'hauria fus com un cuc.
Estic d'acord amb vos aquest home ja no hauria de formar part del Consell consultiu.
Sembla, Jaume, que pel que fa al Sr. Matas no has acabat d'entendre la cosa. Aquest senyor ha admès davant el jutge, segons els diaris, que havia comès un delicte fiscal, però fins que no hi hagi judici, i si s'escau, hi hagi sentència condemnatòria, li hem de concedir la presumpció d'innocència. No basta que ell mateix s'acusi: presumpte innocent fins que s'hagi celebrat el judici i s'hagi provat que això que ell ha declarat davant el jutge és ver. Així van les coses.