Si aquest fos un país normal, el Codi Ètic que signaren els partits del pacte s'hauria ofert a l'oposició per tal de fer política amb majúscules i aprofitar el terrabastall judicial per millorar la mala imatge de la qual la política i els polítics gaudeixen. És clar que, per això, seria necessari tenir una oposició que miràs pel país i esperar-ho del PP, amb el passat recent que maneja, seria demanar que fessin més que una renovació una autèntica revolució. Uns que no cercaren el consens i la unió d'esforços contra la corrupció, i altres que pensen en el silenci com a única forma d'afrontar la ferum de podrit que coven configuren el penós panorama dels anomenats dirigents.

Jo, que sempre m'equivoc perquè pens que l'ètica té correspondència electoral, vaig arribar a pensar que Bauzà, després del ridícul que va fer quan el president Antich el cridà a consulta, s'avançaria al centreesquerre i, sense que el convidassin a la litúrgia, s'afegiria al pacte davant dels ciutadans. Una sola acció li hauria bastat per desfer-se de la imatge de deutor del passat que arrossega (i més arrossegarà a mesura que es confonguin la seva ombra i la de Rodríguez), però no sabé o no pogué fer-la. Avui, que el codi madura davant la mirada incrèdula de molts, el PP podria presentar-se com a corresponsable de la norma, responsable del futur del país i acabaria d'arrel amb personatges tan poc recomanables com Nadal. Però ja ho veis: fa tot el contrari i és l'única formació que diu no escabellar-se per asseure's al costat d'un imputat amb mesures cautelars dictades per un jutge i deixa veure que li agradaria asseure's encar més a prop, quasi a sobre.

No sé si m'esvera més creure que s'equivoquen o pensar que, tanmateix, saben del cert que quasi la meitat dels votants del país accepten la corrupció com a part inherent de la política i que no necessiten prendre mesures més enllà de les grans i buides declaracions. Seria greu que s'equivocassin en aquest moment de la nostra història, quan més es necessita de la política per afrontar una crisi que, també, és de valors. Però seria encara pitjor que fossin conscients d'ofegar el país en un pou de merda, on la corrupció tengués la complicitat activa o passiva, almanco, de la meitat de la societat. Per ara, i per defensar als seus corruptes, han decidit que en la merda no s'està tan malament i, sinó, que es mirin els enriquiments sobtats i inexplicables.