Josep Melià assolí ahir la presidència d'UM amb un pla perfectament dissenyat d'aquí a final de legislatura. En primer lloc, mantindrà la intenció de convocar un congrés extraordinari, però haurà de ser "el congrés de la unitat". Això suposa, segons la seva estratègia, que aquesta convocatòria no es produirà, sense cap compromís, fins a final d'any, quan s'hagin tancat totes les ferides possibles. S'ha de pensar que d'aquest congrés hauran de sortir els candidats a les eleccions de 2011. El segon punt, aquest a curt termini, és pegar un cop d'autoritat. Això significa que Miquel Nadal podria tenir problemes amb el president nou perquè, com se sap, té a sobre l'espasa de Dàmocles de les mesures cautelars imposades pel jutge. És possible que hi hagi ball de bot amb castanyetes al voltant de Nadal en les properes setmanes.

El tercer punt és respecte (sense submissió) envers Maria Antònia Munar, pel que representa i perquè, com es demostrà ahir, els seus partidaris tenen un pes més que notable en el consell polític. Melià cercarà un pacte amb el munarisme amb vista al congrés. Aquest fet també implica una defensa de la presidenta d'honor del partit en els difícils moments personals que passa. Una altra qüestió important serà garantir la continuïtat sense problemes del Pacte de centreesquerra en totes les institucions fins al final de la legislatura. No és senzilla, la seva tasca. UM és ara un partit traumatitzat pels escàndols i que en només nou mesos ha tingut quatre presidents (Nadal, Flaquer, Monjo i Melià) en una espiral d'autèntic llibre de rècords. Aquesta aposta per la unitat, per l'autoritat i pel respecte és l'únic camí posible per a Melià, fill d'un nacionalista mallorquí il·lustre. Durà a la seva praxi diària molts d'anys de reflexió i de preparació per al moment actual, que tant ha esperat.