Prest es farà famós un hotel de s'Arenal perquè la dinamita, pagada per tots, l'enderrocarà després d'una llarga i curiosa història. Aquest monument a la deixadesa empresarial, que ha fet del centre turístic de la Mediterrània un autèntic femer -amb paraules de l'exsecretari d'Estat de Turisme i actual president de les Cambres de Comerç, Gómez Navarro-, reflecteix la història política i hotelera d'aquest país.
Al llarg de molts anys, la relíquia hotelera es va mantenir sota mínims d'inversió, obert els dies imprescindibles per no perdre la llicència i a l'espera del cop especulatiu, en forma de bescanvi de places o una altra sucosa fórmula. El primer govern d'Antich, amb el conseller Alomar en l'àrea de Turisme, s'atreví a fer complir la llei i ordenà el tancament de l'obsolet establiment per reiterat incompliment de la normativa.
No crec que sigui necessari recordar que després vengué un govern de Matas i oblidà lleis i normes per no molestar els còmplices de la seva victòria electoral i l'expedient retrocedí. Ara, amb l'altra ànima de l'esquerra en el Govern i una socialista amb bon predicament per Madrid al capdavant del milionari projecte de recuperació integral de la zona, aquest ha estat el primer edifici comprat, amb els doblers de tots i al preu d'establiment actiu. Un altre sobrecost herència de Matas (sobrecost i Matas deuen ser, a hores d'ara, sinònims).
L'anècdota (maleïda la gràcia que té) és adient recordar-la després del que molts han considerat un insult de Gómez Navarro i altres, sense atrevir-se a dir-ho fort, una definició simplista però no allunyada de la realitat. L'anomenada Platja de Palma fa anys que gaudeix de problemes greus, estructurals i de pura deixadesa. Els clients es queixen dels renous, de la brutor, del Balneari 6 i del que representa, de la prostitució de carrer i de la delinqüència menor però molesta.
En els voltants de la zona l'única acció pública de pes ha estat la descontaminació d'una antiga pedrera convertida en perillós femer i encara queden multitud d'abocadors incontrolats i vergonyants. Els comerços, en consonància amb els hotels que els allotgen en els baixos, tenen l'estètica del temps perdut. La primera línia que havia de ser un passeig és un popurri de trànsit i prohibicions, cadires i venedors ambulants. La jardineria ha esdevengut secall.
Els restaurants de certa anomenada que hi havia han esdevengut estables de fast food barater. Les botigues de queviures, purs competidors a la baixa de barres de bar i menjadors socials... I de tot això, i més que es podria dir, ho pagarem a preu de canari jove, talment "l'anècdota" ens recorda, per no molestar el propietaris del femer.
