Què haurien de fer els nostres ajuntaments davant el dilema d'empadronar o no un immigrant sense papers? Haurien d'empadronar-lo, segurament. Fan bé? O potser cometen una imprudència? La llei no és clara, o com a mínim sembla oberta a dues o més interpretacions, tal com s'ha fet evident amb el cas de Vic, ajuntament català en coalició de dretes i esquerres. El batlle Vila d'Abadal -un senyor que m'ha semblat absolutament decent, sense deliqüescències d'extrema dreta, sense demagògia ni aires d'il·luminat- ho ha dit ben clar: no pot ser que el padró municipal sigui una farsa, que inscriure's tingui menys requisits que la donada d'alta en un videoclub. Hi ha un problema de lleis, de legalitat controvertida que ha esperonat un estira i amolla entre l'Ajuntament i el Govern de Madrid. Ai, les lleis tenen aquestes ambigüitats enverinades.

Com és possible que davant d'un fet d'aquestes característiques no hi hagi en l'ordenament jurídic una resposta inequívoca? Tanmateix, les confusions són intencionades, les penombres amaguen vagues zones on es decideixen els poders dels ajuntaments, les comunitats autònomes i l'Estat, tots distraient la perdiu, lluny d'un encarament amb la realitat tranquil i raonat, capaç de donar respostes satisfactòries. Ha estat així com la decisió de l'ajuntament de Vic ha obert una enorme capsa de trons, enmig de la qual hem sentit les veus més estúpides, les més lúcides i també les més desaforades. Xenofòbia? Racisme? Por? Fer complir les lleis, posar-se seriosos i donar resposta a les necessitats sense censures morals ni eufemismes pomposos hauria de ser la prioritat de tots. I ja no només de les institucions; els ciutadans moltes vegades no volen comprendre i s'atrinxeren en tòpics ben intencionats o en difamacions tòxiques, les quals només fan augmentar la desorientació.

Posem les coses en clar. Si no ho fem estem arreglats: estem preparant el terreny perquè emergeixin els cucs afanyosos de l'extrema dreta. Aquesta ja té la seva presència a l'Ajuntament de Vic, i si la crisi s'accentua i la misèria segueix fent de les seves podem veure escenes doloroses, aparicions de populisme violent agafant la màscara de partit democràtic. Per una banda, hi ha la llei; per l'altra, la realitat, i enmig una classe política que fa discursos i malabarismes, i que, també, segueix aprovant normes que després no sap fer complir. Els ajuntaments han d'empadronar els il·legals? D'acord, que ho facin perquè ho diu la llei de bases del règim local, sembla. Però, no diu també la nova llei d'estrangeria que els immigrats que han entrat de manera irregular han de ser expulsats? Estem disposats a fer fora els il·legals, a fer-los tornar a casa seva a la força? Qui hi ha disposat a agafar el toro per les banyes i sense manies de cap tipus fer complir les lleis, en benefici de tots? Ningú, pel que sembla, perquè la realitat és que les expulsions són un fet anecdòtic, purament circumstancial. Cal revisar els discursos, deixar-se de retòrica i agafar una actitud que no escalfi l'olla en què els xenòfobs suquen el pa més infame.