A Son Bordoy, s'hi apleguen tots els ingredients per a un serial televisiu. Des de canvis de propietat amb esperances de sucoses requalificacions, projectes i contraprojectes sense explicacions fins a necessitats reals de construir HPO, per una banda, i de fer oposició, per altra. Té de tot, fins al punt d'aconseguir un consens estrany entre veïns, l'oposició de dretes, el GOB i el mateix equip de Calvo enfrontat a les demandes del Govern. Un Govern que gaudia, almanco en primera instància, d'un altre estrany consens aconseguit per eliminació d'anteriors projectes. Perquè la llei Carbonero, cal recordar-ho, gaudí del consens unànime de totes les forces parlamentàries, mentre el Bloc, soci de Govern, aconseguia eliminar les expectatives de fer HPO en terrenys qualificats com a rústics, malgrat que la llei ho permetia.

Si s'ha de fer habitatge protegit els terrenys urbanitzables són els més adients, evidentment, però no els més convenients als interessos dels especuladors propietaris. Convé tenir present que sense el caramel de l'ampliació (desmesurada?) de les ràtios de construcció i d'altres excepcionalitats que permetia la llei, la iniciativa privada no envestirà projectes socials perquè no són tan obscenament rendibles com estan avesats. Podíem esperar que la crisi rebaixaria les expectatives de negoci, però la realitat és caparruda i Balears és el lloc on menys ha davallat el preu de l'habitatge, i bancs i caixes s'han quedat, sense remugar el més mínim, les promocions i solars que ofegaven els promotors que, d'altra manera, haurien hagut de fer rebaixes. Així les coses, amb crisi o sense, quedam igual: bancs i caixes fan negoci i l'habitatge manté la condició d'inaccessible per a la majoria que no pretenguin endeutar-se de per vida. Aquesta és la raó de les excepcionalitats desenvolupistes de la llei Carbonero.

Podrem estar o no d'acord a consumir més terreny en nom del dret a l'habitatge, a construir el recinte firal al Molinar o al Lluís Sitjar, a agrupar o disseminar les promocions socials, a fer el joc als especuladors o expropiar en nom del bé comú, a construir noves promocions o reconvertir en HPO construccions existents... podem fer un debat llarg i constructiu, però no entendrem mai per què s'ha arribat a l'esperpent de les darreres setmanes, amb oportunista sucada de melindro de la tropa de José María Rodríguez, quan des de l'estiu el Govern coneixia la negativa de Cort. Si feim cas a la tradició, per esbrinar-ho seguim el consell de cherchez la femme i arribarem que aquesta sempre és sa nostra.