El perquè d'un serial innecessari

Si s'ha de fer habitatge protegit els terrenys urbanitzables són els més adients, evidentment, però no els més convenients als interessos dels especuladors propietaris. Convé tenir present que sense el caramel de l'ampliació (desmesurada?) de les ràtios de construcció i d'altres excepcionalitats que permetia la llei, la iniciativa privada no envestirà projectes socials perquè no són tan obscenament rendibles com estan avesats. Podíem esperar que la crisi rebaixaria les expectatives de negoci, però la realitat és caparruda i Balears és el lloc on menys ha davallat el preu de l'habitatge, i bancs i caixes s'han quedat, sense remugar el més mínim, les promocions i solars que ofegaven els promotors que, d'altra manera, haurien hagut de fer rebaixes. Així les coses, amb crisi o sense, quedam igual: bancs i caixes fan negoci i l'habitatge manté la condició d'inaccessible per a la majoria que no pretenguin endeutar-se de per vida. Aquesta és la raó de les excepcionalitats desenvolupistes de la llei Carbonero.

Podrem estar o no d'acord a consumir més terreny en nom del dret a l'habitatge, a construir el recinte firal al Molinar o al Lluís Sitjar, a agrupar o disseminar les promocions socials, a fer el joc als especuladors o expropiar en nom del bé comú, a construir noves promocions o reconvertir en HPO construccions existents... podem fer un debat llarg i constructiu, però no entendrem mai per què s'ha arribat a l'esperpent de les darreres setmanes, amb oportunista sucada de melindro de la tropa de José María Rodríguez, quan des de l'estiu el Govern coneixia la negativa de Cort. Si feim cas a la tradició, per esbrinar-ho seguim el consell de cherchez la femme i arribarem que aquesta sempre és sa nostra.