S'ha de reconèixer que tenia la seva gràcia la condició que l'aparell de Bauzà posava per convocar un congrés. Exigir que només hi hagués un candidat en nom de la necessitat d'oferir imatge d'unitat és una broma que sembla generada per un adversari. Almanco la direcció d'UM -que, com Bauzà, creu que les urnes les carrega el dimoni- no pretén enganar ningú amb el rebuig a refrendar el president que surti del sanedrí corporatiu. Havia d'aparèixer Rodríguez per recordar que les normes de la democràcia estan inventades i sempre són iguals per a tots, tal com li ho aplicaren a ell.

És mal de creure que el president de Palma vulgui un líder diferent de Bauzà i més increïble encara que sigui ell el proposat. A curt termini, és impossible trobar un president que generi cert consens, no mobilitzi l'esquerra i, a la vegada, estigui prou acomplexat davant el totpoderós home del "es lunes y estoy en el despacho". Per això, la demanda de congrés d'ahir només significa que Rodríguez encara no té el que vol i que està disposat a aconseguir-ho. Potser es conformaria que el "señorito" l'estimàs en públic.