Se senten moltes autoritzades veus que demanden major racionalització de la despesa pública. Hem gastat com a nous rics bufes i ara vénen mal dades, és el resum encertat del diagnòstic. Al mateix temps, importants pensadors econòmics creuen que encara no ha arribat el moment de posar el fre a la inversió pública keynesiana feta amb la pretensió d'estimular l'ocupació de sectors en crisi. Però no tota la despesa pública, ni molt menys, es dedica a aquest circumstancial esforç. Des de sempre, els criteris d'eficàcia en la gestió dels cabals públics són una suposició que no accepta control rigorós per manca de transparència. Abans d'adobar la demagògia de la disminució de la despesa -exigència que es fa sempre des de l'oposició i es calla allà on es tenen responsabilitats de govern com, per exemple, el PP d'aquí no diu el mateix que el del País Valencià-, cal exigir transparència en la gestió. Des de la transparència, que internet facilita, el debat serè sobre quines partides es gasten amb eficàcia, es tuden o queden curtes de recursos serà rigorós. La resta: pura i fàcil demagògia.