Pel que expliquen els experts, rere de tot hi ha un lingüista. Es diu Lakoff; jo no l'he vist mai -podria recórrer al Google i buscar-ne fotos-, però de la sonoritat del nom se'n podria deduir una barbeta maquiavèl·lica, uns ullons esmolats, un posat fred i tallant, d'home que sap nedar i guardar la roba, potser perquè ha après -coneix el món!- a nedar vestit. Lakoff ha escrit una obra de moda, la qual se suposa que és el llibre de referència o de capçalera dels assessors polítics més influents, tant de l'esquerra com de la dreta. El llibret es diu No pensis en un elefant.
Els consellers àulics dels líders són els anomenats spin doctors, els guies del polític, un plegat d'homes conscienciosos a l'ombra del candidat -o ja mandatari- que intenten vetllar per la difusió del seu missatge, tot provant de dominar l'opinió pública perquè aquesta sempre percebi com a favorables o convenients les decisions o proclames del dirigent o aspirant en campanya. Escoltant i veient el missatge que el nostre president Antich va deixar anar per la televisió una de les darreres nits de l'any passat, m'adonava de la necessitat que el president de les Illes compti amb un plegat d'aquests assessors, homes sense pèls a la llengua capaços de donar-li bons consells, d'estirar-li les orelles, de tallar-li el cabell o la corbata i de fer-li classes de dicció i de soltesa oratòria. Antich semblava -em dol dir-ho, ai- un bell estaquirot, gairebé una figura de cera accionada amb un mecanisme de rellotge d'estació de tren carregat de bous camí de l'escorxador: Antich feia una miqueta de llàstima. Antich semblava que pensava en un elefant, però els ulls li anaven de banda a banda de la pantalla, delatant massa obscenament que llegia, tanmateix carregat de por. Alhora, un altre president autonòmic, el gran Montilla, deixava anar també la seva arenga televisada i nadalenca, i ell, un home menys naturalment dotat, denotava que sí que té uns bons assessors, i va saber fer del seu missatge una comunicació que va remoure el debat públic, motivar la crítica de l'oposició, a més de demostrar una habilitat electoralista que, a part de ser criticable, és ben pràctica: havia gravat el missatge des de la seu que governa tots els trens de rodalies, la gestió dels quals acaba d'aconseguir la Generalitat. Montilla sap que ha de dominar els marcs mentals, tal com ensenya Lakoff els seus spin doctors -és ben sabut que Montilla en té uns quants de molt brillants.
No pensis en un elefant. Aquesta és l'estratègia: emmarcar el debat amb el termes i en el terreny que més favorables ens siguin, i així poder arrossegar els adversaris a un àmbit en què dominem les armes. Cito Lakoff: "Els marcs són estructures mentals que conformen la nostra manera de veure el món. Com a conseqüència, conformen les fites que ens proposem, els plans que fem, la nostra manera d'actuar i allò que compta com a resultat bo o dolent de les nostres accions". Lakoff passa per geni o per original, però ha inventat un plegat d'idees que ja eren velles en temps de Plató.
Escriptor
