Més que un Betlem

Una conversa amb l'amic Rafel Creus sobre el contingut de l'emissió d'aquest Nadal d'Enxarxats, que presenta amb èxit la Televisió de Mallorca, em féu redescobrir l'algaidí Rafel Trobat -Pau- i la seva obra El Betlem de l'església parroquial d'Algaida. Enguany, he visitat el Betlem i l'he volgut interpretar amb ulls nous, sense xovinismes i sense caure en la ridiculesa de pensar que tot allò que fan els teus obligatòriament és més sublim. Ahir, dia de la mitjana festa, hi vaig fer una visita guiada, pel Betlem, escoltant-ne l'obrador i imaginant-ne cada significat, cada peça, no només des del punt de vista religiós i conjuntural de Nadal, sinó també com un projecte didàctic per explicar el país, la gent i la seva cultura popular. El betlem d'Algaida conjuga, paral·lelament, els dos significats principals que li atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear. Per una banda, comença amb el conjunt de figures que hi representen el naixement de Jesús, amb les peces simbòliques que l'acompanyen; i per altra, t'introdueix a un paisatge mallorquí amb cases, flora i accidents del terreny que, naturalment, t'ajuden a identificar-te amb el país i la seva naturalesa física. Rafel Trobat -Pau- entén el betlem com una proposta del que ell mateix imagina que és el seu país, la seva cultura constructiva -no debades, ell treballa com a picapedrer artesà-, l'arbrat més emblemàtic i la flora menor, tot ambientat amb una arquitectura popular rural que reprodueix l'estil constructiu de la petita serra del Pla de Mallorca. Només un picapedrer d'Algaida conjuga l'imaginari constructiu de la muntanya i del pla, només des del raiguer de Randa es pot entendre la cultura de l'aigua, la garriga, el pinar, les pastures, conjugades amb el call vermell i les zones de terra prima que configuren aquesta comarca. Escoltant Rafel Trobat -Pau- t'adones de seguida que estàs davant un savi autodidacte, de tallador i picador de pedra. Per tant, que et trobes davant una proposta pensada i treballada des de l'imaginari cultural pagès que s'ha sedimentat durant segles. Però té alguna cosa més, perquè l'esmentat betlem condensa conceptes i representa idees que van perdent presència en la quotidianitat del país. Cada casa, cada ofici, cada figurant hi té un paper i explica alguna cosa concreta. Les cases fan referència a la pagesia i als seus costums, als oficis de l'avior, amb cellers i aiguavessos, però també cada peça de l'interior està pensada com una custòdia dels noms de les coses i com a memòria de les formes constructives d'èxit del passat. Els canals de teula, els portals rodons de les cases, les canyissades, les voltes, les finestres i les portes ens recorden el territori més pròxim. Cada element hi té una funció didàctica perquè serveix per recuperar noms i funcions que el temps va enterrant involuntàriament, com les portalades de les portasses obrades a l'estil de les anses de paner o els empallissadors o obertures per on es ficava la palla a les pallisses. També hi ha bestiar, sense porcs ni altres animals que puguin ofendre la cultura contemporània de Judea. Per a aquesta obra, en Rafel ha comptat amb un ajut de Sa Nostra per adornar-hi el celatge; la resta és el resultat d'anys de recerca de peces i de construcció, una bestreta de temps només intel·ligible en clau religiosa i en la vena creativa d'un picapedrer savi.