Un sambenet rebotat

Sobre la societat mallorquina penja l'estigma de l'hipotètic racisme contra els jueus. Es tracta d'un sambenet imputat al poble per protegir els vertaders propietaris: la noblesa i l'església. El 1478 els reis caòtics (a l'escola diuen catòlics) instauraren el "Consejo Supremo de la Inquisición", amb l'objectiu de combatre jueus i moriscos, i en confiaren a Torquemada les funcions o, millor dit, les defuncions executades sota el símbol de la corona i de la creu verda. Abolida l'any 1808 per Bonaparte, la Inquisició va ser restaurada el 1814 (fins al 1834) per Ferran VII com recorda la glosa mallorquina, recollida per Alcover i reproduïda per Isabel Peñarrubia: "Tant si vols com si no vols/ has de dir 'Viva la Fe!',/ 'Viva Fernando setè',/ i 'Viven los espanyols'!".

La veritat històrica és que molts de botifarres estaven endeutats fins al coll amb els jueus. Impotents d'atendre els préstecs, alçaren la població contra els seus creditors acusant els jueus de les penúries econòmiques. Els jueus, com els catalans, són odiats i envejats per les virtuts: estalviadors, treballadors, bons comerciants, excel·lents administradors, creatius, negociadors, austers, cultes, savis... Els botifarres, en conxorxa amb l'església, atiaren el racisme contra "els infidels" per salvar les economies foradades i precediren Adolf Hitler. Aquest, en no poder satisfer els deutes amb els banquers jueus i veure denegada la petició d'un nou crèdit, va revoltar la població amb mentides. La massa és fàcil de manipular des del poder. Això feren els botifarres: enaltir el racisme!

L'any 1993, Carme Riera, en anunciar que escrivia la novel·la Dins el darrer blau, deia: "La nobleza mallorquina era contraria a que se persiguiera a los judíos. Quienes estaban en contra eran los payeses. Y la Iglesia, que entonces tenía un poder inmenso". Lleonard Muntaner, expert en el tema, va aprofitar el pròleg al llibre Xuetes i antixuetes de Francesc Riera Montserrat per replicar el cínic discurs oficial: "Carregar sobre les espatlles del poble de Mallorca la responsabilitat de l'antixuetisme és ingenuïtat i ximpleria. Aquesta és la versió que manipulen els indocumentats amb bolígraf. L'escriptora Carme Riera pensa que ens pot escometre amb una allau de desbarats. L'antixuetisme té com a màxim responsable el poder -polític, econòmic o de prestigi- aleshores en mans dels grups hegemònics: els botifarres i la clerecia".

L'any 1691, data tràgica sobre la qual gira la novel·la de Riera, s'edità "La fe triunfante" del jesuïta Francisco Garau. Aquell any, el primer jurat que presidí els "actes de fe" va ser Albert Dameto, marquès de Bellpuig. Pagès? Què direm del sadisme de Gaspar de Puigdorfila o de l'inductor intel·lectual del pamflet de Garau: Nicolau Truyols, marquès de la Torre, germà de l'inquisidor Jordi Truyols, ambdós continuadors de la nissaga de Francesc Truyols, capità de l'exèrcit de Felip IV durant la guerra dels Segadors contra Catalunya. Pagesos? Com en el cas del pare Garau, darrere dels propagadors del discurs oficial sempre hi ha un botifarra. N'hi havia cap ara? Carme Riera va agrair la informació a Luisa Cotoner, professora de literatura espanyola i cervantista, com ella. La seva font i íntima amiga és neboda de Nicolás Cotoner, marquès de Mondéjar i excap de la Casa Reial espanyola, i cosina de Joaquín Cotoner, destacat anticatalanista, exsenador i exdiputat de PP que, juntament amb Alberto Herrán i González Ortea, signaren un document en defensa "del mallorquín y del español" contra el President de les Illes Balears, Cristòfol Soler, el 2 de desembre de 1995, la mateixa setmana que la novel·la de Riera va rebre el "Premio Nacional de Literatura", tot i que Francisco Umbral denuncià que els membres del jurat no l'havien llegit. Penjar els crims al poble i, sobretot, exonerar-ne la noblesa va rebre monàrquica recompensa.

Formalment, Dins el darrer blau aporta la destresa de l'autora bastida sobre un sil·logisme fals. La tesi que els nobles protegien els jueus ha estat desemmascarada documentalment. No era el bon cor de cap noble que el va fer intercedir per salvar qualque condemnat del foc (fins i tot amb la venda del llinatge), sinó la seva cobdícia i la corrupció dels inquisidors. Cantin papers: "No puede haverse logrado esta providencia sino a fuerza de dinero" ("AHNE, Inquisición de Mallorca", n. 4 foli 10). La Inquisició va ser un ens catòlic, monàrquic i espanyol. De popular, pagesa i mallorquina, no en tenia res. Per això, quan s'abolí, un nombrós grup de mallorquins felicitaren les Corts i, el 1837, quan es va tomar el Convent de Sant Domingo, se celebraren grans festes populars que demostraren el sentiment del poble. Diego Zaforteza (pagès?) s'indignà per l'entusiasme dels mallorquins contra la Inquisició i abominà d'aquella "expansión popular y salvaje, en que se reflejó el odio a una institución arrollada por la propagación de las ideas liberales". L'evidència és total. Repugna l'estafa històrica, però més repugna que siguin els descendents dels nobles que signaren les sentències i calaren el foc assassí (depurador i no, com deien, purificador) els que, encara avui, vulguin penjar a l'esquena del pagès i del poble el sambenet del racisme que ells atiaren!

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Blasfemia, fa mes de 14 anys

En Z.O.G aquest sé ben cert que no té p.idea de lo que és ser res. Lo unic que sé és que és un forasterot bossot enemic de casa nostra, de Mallorca. Ben cert sé que la seva ignorància i mala intenció serà la seva mort. Que se'n vagi al Congoi que no torni per aquí, que prou en tenim amb la forta colonització que patim.

Valoració:3menos mas

Per SilÂ·logisme, fa mes de 14 anys

Z.O.G. ets un esquizofrènic total: "el poble mallorquí és responsable de la persecució cap als xuetes". I els xuetes que ren? Poble alacantí? Vaja incoherència!
Jo crec que això que dius del menyspreu que encara pateixen, t'ho inventes. Els nascuts després de la mort de Franco ni saben de què els hi parles.
És innegable que hi va haver actituds racistes i que hi va haver mallorquins que feren el joc als poderosos que pretenien atermorir els jueus conversos, però aquests miserables no eren, ni són, ni seran mai "el poble mallorquí".
Per cert, el de la confabulación JUDEO-masónica també era "poble mallorquí"? Clar! Aleshores no tenia cap responsabilitat en aquest "menyuspreu" que tu dius!

Valoració:9menos mas

Per SebelÂ·lÃ, fa mes de 14 anys

Z.O.G., i els xuetes que anaren a la División Azul? També en farem memòria històrica? I dels que participaren a la repressió del 1936 contra xuetes i gentils?

Valoració:9menos mas

Per Z.O.G, fa mes de 14 anys

Les coses clares, el poble mallorquí és responsable de la persecussió cap als xuetes. Fins i tot del menyspreu que encara pateixen. Una altra cosa, abans erem (xuetes/jueus) els dèbils, ara som els forts, el ZOG ho controla tot. A la mínima que algú ataqui al poble jueu aquest està preparat per respondre i apallissar el rival.
Per què no es fan lleis de memòria històrica per recompensar els perseguits per ser xuetes?

Valoració:1menos mas

Per JoliÃ , fa mes de 14 anys

Bon tema Divagacions: la Inquisició és un òrgan abstracte o concret? Potser no aclarir aquest punt no m'ha permès transmetre adequadament el meu punt de vista.
Començaré per això de manera contundent i després no me quedarà més remei que matisar-ho: La Inquisició és una institució concreta amb la missió específica de jutjar uns tipus penals determinats i, com sempre en dret penal, de transmetre el model social del que és bo i del que és dolent. Pel seu component de “jutjat de la moralitatâ€, la funció exemplificadora de la Inquisició, per tant creadora de ideologia, és consubstancial a la seva naturalesa, i a més els esforços esmerçats en propaganda brutals (per l'època), a tot això se la dota de poders extraordinaris: s'ocupa de jutjar la moralitat dels religiosos, sobre tot sexual, i els seus membres són sostrets dels jutjats ordinaris, tant civils com penals, s'atribueix una preeminència protocol·lària a les seves autoritats i les seves funcions judicials estan pensades per impressionar, aterroritzar seria més exacte, als assistents que era tot el poble, però també a les autoritats locals. Però a més, i això és conceptualment fonamental, s'equipara el crim d'heretgia a l'â€alta traicióâ€ i per això el seu procediment judicial es superposa al procediment local (per exemple a Mallorca introdueix la tortura prèvia, prohibida per la Carta de Franqueses, o s'imposa l'ús del castellà en els expedients, com a mínim des de finals del s. XVI, essent aquesta la primera disposició legal substitutiva de l'ús de la nostra llengua). Segur que me deix qüestions, però és fàcil comprendre que moltes d'aquestes coses varen ser difícilment acceptades pel poder polític i religiós territorial.
Varen passar molts anys fins que la Inquisició fou acceptada com autoritat legítima, si bé és cert que quan ho fou va ser amb armes i bagatges, però de cap manera la Inquisició era l'església i la noblesa. La submissió d'aquestes institucions fou la seva victòria política, però el seu poder arribar a ser tan singular que pogué enfrontar-se amb èxit a la mateixa monarquia, per exemple com varen aconseguir que, en el repartiment del botí de les confiscacions dels xuetes el 1678, la part reial fos miserable contravenint les normes fundacionals de la Inquisició.
He dit però que s'havia de matisar; era tan concreta o tan difusa com el concepte de noblesa o d'església. En tot cas conformaven una casta, amb interessos propis, que es nodria, i això és cert, dels sectors privilegiats, però una vegada els integrava esdevenien una “superclaseâ€ no sotmesa a les normes socials i jurídiques de la societat englobant.
Voler atribuïr a la noblesa mallorquina el disseny i efectes d'una màquina tan perversa és sobrevalorar-la.

Valoració:-2menos mas

Per Divagacions, fa mes de 14 anys

Allò que no entenc de tot el discurs de Jolià és que, per negar el major grau de responsabilitat de l'eglésia i la noblesa, tribueixi tots els mals a la Inquisició, com si fos un ens abstracte.
Em sona a allò que fan els bancs quan des d'una agència deneguen un crèdit a un client i li diuen que ha estat "la comissió de crèdits" com si fos una cosa aliena a ells.
La Inquisició espanyola, instituïda per Isabel i Fernando ("el espíritu impera"), tenia dues cames que, a més, disputaven qui tenia més poder i que són les que representen la creu i la corona.
El teu punt 3, Jolià, no sé com s'ha d'entendre. D'una banda, resumeix perfectament l'article: la noblesa i l'església són les responsables d'intoduir la ideologia de la discriminació, però... confereixes "l'autoria" a la Inquisició. Torn a insistir que la Inquisició no era un ens abstracte. Eren... ells mateixos! La noblesa i l'església feien i desfeien.
Crec que ets un bon analista, però no gaire sintètic.

Valoració:4menos mas

Per JoliÃ , fa mes de 14 anys

"Jolià, havies començat bé, ara ja t'has perdut per les bardisses." ???
A veure, si aconseguesc transmetre la idea:
1.- Els botifarres capitanejaren, sobretot, des de les institucions l'antixuetisme.
2.- Els botifarres no dissenyaren les bases ideològiques que fonamentaren aquesta discriminació, seria atribuir-los-hi una intel·ligència que no tenien.
3.- La Inquisició espanyola és l'autora material de la ideologia de la discriminació, i feu servir les classes dominants (integrades en la noblesa i l'església) per difondre-la i aconseguiren una penetració progressiva i intensa en totes les capes socials.
4.- La Inquisició espanyola fou el gran instrument, juntament amb la monarquia i de la seva ma, per crear el primer projecte de consciència nacional espanyola a partir del principi de la uniformització en la fe.
5.- Una de les principals expressions de submissió dels mallorquins a la ideologia hispànica és l'antixuetisme. L'antixuetisme no és un “endemisme prehistòricâ€ mallorquí, és una “subespecie aberrantâ€ de la primera ideologia espanyolista que és va formular, la de la fe.
7.- El reconeixement d'aquesta taca històrica és imprescindible per formular un projecte nacional alliberat d'ideologia colonial.
8.- No assumir globalment haver caigut en el parany és derivar l'anàlisi en la nostra particular brega de negrets.

Valoració:1menos mas

Per MallorquÃ-EspaÃ±ol, fa mes de 14 anys

Tots els que heu escrit sou uns xuetes o uns mossons. Mossonots!

Valoració:-12menos mas

Per Rotonda, fa mes de 14 anys

Conxa, fas més voltes que un ca dins d'una senalla. Ara resulta que en Balutxo no ha parlat d'en Miquel Maura. Oh! Quin escàndol! Ni tampoc esmenta l'antigueu Llorenç Villalonga! Oh! Segur que ell els hi fa costat a tots dos i per això no diu res! Crec que ocupes més del 15% dels comentaris i arribes a embafar! Has superat a Apàtrida! Jo puc entendre que et preocupi molt l'opinió de la gent que si manetes vermelles o verdes. Ho entenc, perquè vaig llegir que no et fan cas ni els teus fills que es posen palestins al coll. Si no saps ni educar els teus, ara imagina els altres. En una paraula, s'ha de saber distingir el gra de la palla i tu només fas voltes i voltes sobre aspectes que no tenen res a veure amb l'article: una denúncia valenta de la magarrufa del senyorum ciutadà (Cotoners i companyia) d'imputar al poble les seves conductes. Dir això, clarament i en un sol article no ho fa tothom. Millor dit, no ho havia fet ningú fins ara de manera tan clara a un diari. I no cal que fragmentis més llibres. Un article no és una tesi doctoral.
Jolià, havies començat bé, ara ja t'has perdut per les bardisses. Estic al 100% amb el segon comentari d'Historiador amb els set fets rellevants i, molt més encara, amb Picó.

Valoració:14menos mas

Per JoliÃ , fa mes de 14 anys

Tal vegada no m'he explicat bé, qui ha atribuït la culpa en exclusiva no és en Balutxo, son alguns comentaristes del foro.

Quan parlava dels límits dels articles ideològics, no me referia a la repressió dels continguts, sinó a que no se'ls hi ha de demanar el que no pretenen, vull dir que no cerquen veritats acadèmiques, i malament si ho fan, sinó explorar vies de pensament i d'interpretació de la realitat. Me sembla un exercici imprescindible, però no es poden prendre com la Bíblia. Un bon lector n'ha de ser conscient d'això i aplicar el criteri i la capacitat crítica. Els límits els ultrapassen els lectors, no l'autor.

Per una altre part jo si que crec que la Inquisició és l'autèntica responsable, i naturalment va tenir cooperadors necessaris, i entre aquests els nobles i els eclesiàstics varen tenir un paper de primer ordre, però eren titelles en mans d'un programa definit de l'altra banda de la mar. Com s'explica sinó que després de les conversions les agressions i discriminacions fossin quasi inexistents, com s'explica que els estatuts de neteja de sang gairebé no fossin operatius, com s'explica que durant cent-trenta anys ningú denuncias criptojueus quan cada any es publicaven a les esglésies els Edictes de Fe on es descrivien detalladament les conductes pròpies del “jueusâ€, es a dir d'aquells veïnats, que el dissabte s'amagaven, que no compraven mai porc, que només es casaven entre ells, que morien sempre just quan arribava el capellà i no els aconseguien mai extremunciar, que feien deixes testamentàries als pobres del Segell... es tractava de mil persones de les quals durant més de cent anys ningú va sospitar que eren heretges? Ni capellans, ni nobles, ni menestrals o pagesos? Jo no m'ho crec, el que pens és que els judicis provocaren un tomb ideològic en el que progressivament hi acabaren tots atrapats com en una tela d'aranya i tots eren uns bàmbols que pensaven que així complien una missió trascendent, quan en realitat havien estat engolits per un model colonitzador del pensament, d'una manera tan greu i patològica que varem arribar a ser una anomalia mundial. No només els nobles.

Valoració:0menos mas