Llenya vella fa bon foc

TOT ÉS U, PORTAR LLENYA O FER-LA DUR. Convindrà fer llenya idò, que ve fred. Tant grossa, la formada per troncs i branques gruixudes, com menuda o de feixet, que és la formada pel brancam prim. També hi ha la llenya a pèl de bou, que és aquella que té la fulla en un punt d'assecament que li dóna un color semblant al del pèl de bou roig. També se'n diu llenya mustia. En canvi, la llenya rodona té unes dimensions prou grosses per fer-ne estelles per cremar. No s'ha de confondre la llenya amb la fusta que és la llenya elaborada per a la construcció de mobles o portam. Afegir llenya al foc és fomentar les discòrdies o baralles i saber on fa la llenya una persona vol dir saber amb qui tracta i la manera de tractar-lo. En canvi, si us diuen que feis feix de tota llenya realment volen dir que ho aprofitau tot.

DIMECRES, SANT MARTÍ. Si no fa estiuet diuen que per Sant Martí l'hivern ve de camí. Amb els canvis folls de temps que tenim, fa la sensació que som ben a prop de l'hivern. No cada any té lloc el seu estiuet, ja que novembre és un mes bastant segur quant a pluges. Després d'aquest període fugaç de temperatures tardorenques, la calor ja va disminuint i apareixen els primers freds hivernencs. A moltes regions, Sant Martí és una festa d'abundància, semblant a la dels darrers dies, amb excessos de beure i també de menjar. Després de Sant Martí, començava la petita quaresma de Nadal. Com a fita important en el calendari, disposa de molts pronòstics. Un d'ells relaciona aquest dia amb la caiguda d'estrelles del mes de setembre, "que omplen els barrals per l'onze de novembre". El quart minvant de la lluna arriba dilluns a les 16 hores i 57 minuts del capvespre.