És lògic caure en l'endeutament quan es desinfla l'activitat econòmica i s'enfonsen els ingressos de l'Administració autonòmica. L'explicació senzilla és culpar la conjuntura internacional. Però, a una societat tan hiperactiva com la balear abans no li feien tanta por les desgràcies alienes i sovint es trobava el camí per continuar endavant a partir de les pròpies forces.

Ara no passa això. La pitjor ferida que té el país és la desmoralització. La gent està farta d'escàndols, d'impotència política enmig de bregues internes, de descohesió interna com a poble. Manquen només mesos perquè els indicadors internacionals toquin les campanes de la recuperació, però aquí continuen vivint l'espectacle de travetes i les deslleialtats i això, al final, repercuteix en la moral dels ciutadans i en l'enfosquiment de la il·lusió per invertir o consumir. En conjunt, ens trobam en un moment perillós.

Les societats desmoralitzades se senten malaltes. I un jo col·lectiu malalt cerca, de manera inconscient, un líder carismàtic, un salvador, que se situï per sobre del bé i del mal. Un Berlusconi de pa amb oli, vaja. Els endeutats de butxaca, si no reaccionen, acaben essent endeutats d'ànima, cor i esperit.