Democràcia radical

Així, el missatge que escampen, sense dir-ho tot dret, és que valdria més que tornàssim a l'estat franquista. La premsa forastera fa bé en destapar les buranyes a l'autonomia quan tuda doblers. Però mostra el llautó en no exigir igualment a l'estat que prediqui amb l'exemple. Reparau com la mateixa premsa ja no va tan falaguera a l'hora de destapar el forat negre que és la TVE, o l'Instituto Cervantes, o mantenir dues policies (la Nacional i la Guardia Civil) en lloc d'una, o la milionada que suposa mantenir la monarquia sense obligar-la a detallar en què gasta els doblers.

Quan hi ha una empresa que va de rota batuda, la primera cosa fa és una auditoria per eixugar les fuites de doblers. Idò igualment tocaria poder fer-se una auditoria a qualsevol institució, i a qualsevol empresa de l'Administració, de manera que es ves quin personal ha de menester realment, i si tothom qui hi fa feina es guanya les faves o si n'hi ha qualcun que hi fa de sangonera i viu esquena dreta.

Hem d'anar de cap a la democràcia radical. Democràcia tocaria ser participació de tots els ciutadans. Amb la restauració borbònica del 1976, l'estat espanyol ha rebaixat el concepte de democràcia a anar a tirar un paperutxo dins una urna un dia, i els altres quatre anys limitar-nos a callar, pagar i mirar com els agraciats amb el sorteig teleelectoral fan allò que els rota amb els doblers sortits de la nostra suor. Això s'ha d'haver acabat. La societat civil comença a estar farta i redefarta de veure com li roben els doblers a la cara.

Si no surt aviat un partit ciuró negre que denunciï aquests abusos, sé cert que la societat civil s'organitzarà i exigirà netedat de comptes i igualtat entre tots els ciutadans. És que això ja sembla el sistema de castes de l'Índia: on s'ha vist mai que un, per ser de casta funcionarial, no pugui botir mai al carrer si no fa res a la feina més que xuclar i que, en canvi, els ciutadans de casta no funcionària, per molt feiners que siguin i per molt prim que mirin en fer bé la feina, qualsevol dia es puguin veure a l'atur? No veuen els politicastres que, amb aquest sistema, embruten el bon nom de professors, metges, bombers i tants d'homes honrats i especialitzats en qualque professió que de bon de veres fan de servidors públics?

Un poble tradicionalment feiner, honrat i estalviador com el mallorquí està molt ben indicat per construir una societat que ompli de significat conceptes tan sagrats com democràcia, autogovern o funció pública.